• Presentació
• Programa
• Patrocinador

ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA

Fundada l'any 1998 per JJMM de Maó, l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM) és la primera orquestra professional creada a Menorca i reuneix els músics més destacats de l'illa amb el complement d'alguns instrumentistes d'arreu. La qualitat de les seves interpretacions l'ha convertida en una de les entitats musicals de referència de les Illes Balears. És l'orquestra resident dels Festivals de Música de Maó i Ciutadella i des del 2005 és gestionada conjuntament per JJMM de Ciutadella i Maó.

Orquestra de gran versatilitat en les seves programacions, ofereix una mitjana de quatre produccions anuals. Ha interpretat més d'un centenar d'obres de totes les èpoques i estils, alternant les produccions de corda amb les simfòniques en les més de trenta produccions i prop de seixanta concerts que ha presentat fins el moment.

Conduïda en els seus inicis per Fernando Marina, l'OCIM ha treballat amb directors convidats del prestigi de Salvador Mas, Michael Thomas, Manel Valdivieso, els violinistes Barry Sargent, Andrew Watkinson, Vasko Vassilev, Liana Issakadze, Manel Valdivieso, Simon Bernardini, Farran James, Corrado Bolsi i el violoncel·lista Mark Peters. També han actuat amb l'OCIM Ramon Coll, Joan Pons, Sylvia Corbacho, Rumiko Harada, Vanessa Benelli, Sylvia Schwartz, James Bush, Ona Cardona, Isabel Fèlix i Esther Pons entre d’altres solistes, a més de la Coral Sant Antoni de Maó, la Capella Davídica de Ciutadella i la Coral Juvenil de JJMM de Palma.

El novembre del 2000 l'OCIM enregistrà la "Missa de Rèquiem" del menorquí Jaume Alaquer sota la direcció de Joan Company i Massimo Spadano i els solistes Joan Pons, Raquel Pierotti i Luca Casalin. El setembre de 2006, el segell "Columna Música" presentà el seu segon CD on interpreta música barroca amb el clavecinista Diego Ares, el flautista Enrique Sánchez i la direcció de la violinista canadenca Farran James.

www.orquestrademenorca.com

DAVID RUSSELL, guitarra

Aclamat pel New York Times com "un talent d’extraordinària dimensió", David Russell és considerat com un dels més grans i prestigiosos intèrprets de la guitarra clàssica. Durant la darrera dècada, el seu virtuosisme i la seva musicalitat suprema l'han convertit en una llegenda entre els guitarristes clàssics de tot el món.

Va néixer a Glasgow, Escòcia, i durant la seva infantesa es traslladà amb els seus pares a Menorca, on va rebre les primeres nocions de guitarra del seu pare. Als setze anys es traslladà a Londres per estudiar en la Royal Academy of Music i va guanyar el premi "Julian Bream" dos anys seguits. Desprès estudià en els cursos d'estiu de "Música a Compostela" amb José Tomás.

Com a reconeixement al seu gran talent i a la seva carrera internacional, en 1997 fou nomenat Membre de la "Royal Academy of Music" de Londres.

Ha guanyat nombrosos concursos internacionals, entre els que hi destaquen el Concurs de Guitarra d'Alacant, el Concurs José Ramírez de Santiago de Compostela, el Concurs Andrés Segovia (Palma de Mallorca) i el Certàmen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (Benicàssim).

En l'actualitat, David Russell passa la major part del temps de gira per Europa, Amèrica i Orient, on els seus concerts són sempre aclamats amb entusiasme per la critica. Actua amb regularitat a sales de concerts prestigioses, com el Wigmore Hall de Londres, el Merking Hall de Nova York, el Concertgebow d'Amsterdam o l'Auditori Nacional de Madrid. Després de sentir-lo tocar a Londres, Andrés Segovia va escriure: "Enhorabona per la teva musicalitat i tècnica guitarrística".

Compositors com Guido Santórsola, Jorge Morel, Francis Kleynjans, Carlo Domeniconi, Helmunt Jasbar i Philip Rosheger li han dedicat les seves composicions.

Amb les seves extraordinàries habilitats artístiques, David Russell ha conquerit el públic allà on ha actuat. John Huxhold, crític en el "Saint Louis Post" cità: "Es difícil imaginar a algú capaç de produir un so mes bell en la guitarra que el de David Russell".

En maig de 2003 fou nomenat "fill adoptiu" de Es Migjorn, el poble de Menorca on va passar la seva infantesa. En octubre de 2003 li fou atorgada la medalla d'honor del Conservatori de les Illes Balears.

La seva discografia inclou "Transcripciones de Bach, Haendel y Scarlatti" al segell GHA, "Música del siglo XIX", també en GHA, i "Obra completa de Francisco Tárrega", en Opera Tres.

Des de 1995, David Russell té un contracte en exclusiva amb Telarc International, on hi ha gravat un CD de música del guitarrista i compositor paraguaià Agustín Barrios Mangoré, un altre amb música del compositor espanyol Federico Moreno Torroba, un CD que inclou els tres concerts per guitarra sola de Joaquín Rodrigo (Concierto de Aranjuez, Fantasía para un Gentilhombre y Concierto para una fiesta), "Celtic Music for Guitar", un CD amb composicions de Mauro Giuliani, un altre de música barroca, un de música espanyola titulat "Reflections of Spain", un CD dedicat a Bach i el seu més recent "Aire Latino", amb obres de compositors llatinoamericans.

www.davidrussellguitarrist.com

ROCÍO BAZÁN RAMÍREZ, cantaora

Rocío Bazán neix a Estepona (Màlaga) l'any 1977. Porta el cante a la sang des de petita i és cantaora per afició, vocació i ambició. Guanyadora de concursos com el "Jóvenes Valores" del Festival Internacional del Cante de las Minas l'any 1999, "El Giraldillo" de Joves Intèrprets de la XII Bienal de Arte Flamenco de Sevilla 2002, i Premi "Cantes de Málaga" del Festival del Cante de las Minas l'any 2002. Amb aquestes credencials trepitja els millors teatres flamencs d'arreu d'Espanya, bé com a solista o com a integrant d'alguna companyia. Durant l'any 1996 fou la Cantaora oficial de l'Orquesta Nacional de Andorra amb la que interpretà en vàries ocasions "El Amor Brujo de Falla". El seu primer mestre, el seu oncle Antonio Soto, li ensenyà tot el que es necessita per una bona formació. Després segueix aprenent d'artistes de la talla de Fosforito, Naranjito de Triana, José de la Tomasa, Calixto Sánchez i y Juan Peña "El Lebrijano", a qui acompanyà en la gira de "Sueños en el Aire".

És elegida pel Festival Internacional del Cante de les Minas, l'Institut Cervantes i l'Ambaixada Espanyola per representar aquest festival a Alemània, Anglaterra i Irlanda. També ha actuat al Festival Flamenco de Chicago, a Manila, París, Nàpols, Atenes, Varsòvia, El Caire, Istanbul, Moscou i New México (Festival de Alburquerque).

La seva veu, plena de matissos i amb un estil molt personal i versátil, l'han convertida en una de les principals promeses del cante flamenc actual.

www.rociobazan.com

EDMON COLOMER

Edmon Colomer és un dels directors europeus més eclèctics i respectats de la seva generació. És el principal director convidat de l'Orchestre de Picardie, després d'haver-ne estat titular entre 1998 i 2002. Convidat permanent de les millors orquestres espanyoles i estrangeres, ha estat fundador i director artistic de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE), director artistic de l'Eastern Music Festival als Estats Units i titular de les orquestres Simfònica del Vallès i Simfònica de Balears.

La Jove Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Edmon Colomer ha estat la primera orquestra espanyola convidada als Proms de Londres, a la Sala Mravinsky de Sant Petersburg, al Carnegie Hall de Nova York i al Théatre des Champs-Elysées de Paris.

Èxits importants de la seva carrera inclouen les produccions escèniques de Macbeth, Wozzeck i Don Giovanni a Madrid, Atlàntida de Falla, Ariadne auf Naxos en gira per França, les produccions de ballet Picasso et la Danse i Trencanous/Béjart a Paris, les gires amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per Europa i el Japó, el debut als Proms de Londres amb La pesta de Gerhard, i diverses estrenes mundials, les més recents, Gargantua de Lavista i La Cathédrale aux Etoiles de Connesson a Mèxic i França.

Ha enregistrat per a la ràdio i la televisió a Europa, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia, Corea i Japó i també per als segells discogràfics Auvidis (Valois i Montaigne), Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Ensayo, Virgin i Philips amb la Jove Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra Simfònica de Barcelona, la English Chamber Orchestra, la London Sinfonietta y la Orchestre de Picardie.

Atlántida i El amor brujo de Falla, La Peste de Gerhard, Concert per orgue i Sinfonietta de Poulenc o Trencanous de Tchaikovsky/Béjart es consideren avui versions de referència en un ampli catàleg que també inclou obres de Beethoven, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Rodrigo, Honegger, Milhaud, Weill, Bernstein, Nillni i Lavista.

El 2002 el Ministeri de Cultura francès el va nomenar "Chevalier dans l’ordre des palmes académiques".

www.edmoncolomer.com