Un drama intens sobre gent que es troba en una cruïlla emocional; una acurada posada en escena, un guió ben perfilat que sap entrar en l'intimisme amb delicadesa i precisió i un excel·lent repartiment, la protagonista del qual acaba sent nomenada a l'Óscar. Aquestes són característiques comunes de Juegos secretos amb la pel·lícula En la habitación (2001), que fa cinc anys suposà el magnífic debut cinematogràfic del seu director Todd Field.

Si llavors el drama es centrava en una parella de certa edat que s'enfrontava a una tragèdia familiar, complicada amb una infidelitat, ara de nou les famílies, les relacions i un amor ocult formen el cor de Juegos secretos, encara que en un to menys tràgic. I sense frivolitats.

L'autor de la novel·la, Tom Perrota, és co-guionista del film, juntament amb el mateix director. El tàndem ha resultat més que eficaç per tal de posar en joc les riques relacions entre un seguit de personatges d'una petita comunitat, i les seves complexes relacions. Tot comença amb la nova de la tornada d'un pervertit, tal i com se'l qualifica entre el veïns, un home esquerp que torna després de complir condemna per exhibicionisme davant uns nens. El recel que açò provoca és sols uns dels focus del relat, n'hi ha molt més. Una dona amb un matrimoni insatisfet per mor d'un marit qui també amaga peculiars desigs, enceta una relació amb un home també casat i dedicat al seu fill el qual no se'n surt d'acabar la seva carrera d'advocat.

Què hi ha en comú entre aquest personatges? La clau rau en el títol original, Little children ( petis nens). No són nens els protagonistes, sinó uns adults que d'una manera o altra no aconsegueixen d'assolir la maduresa. L'exhibicionista, per mor d'una mare molt protectora; el jove, per unes aspiracions no satisfetes i una manca d'iniciativa que el fan fracassar; la dona, que interpreta magistralment Kate Winslet, com Madame Bovary (una referència expressa en el guió) malda per cercar una alternativa millor per a la seva vida, que és a punt d'entrar en el pou de la rutina i l'engany més grisos.

Tot açò, amb moltes més situacions i personatges, és exposat i construït per Todd Field amb tanta minuciositat com elegància. Amb aquest to quotidià però un punt per damunt del realisme que tenia, per exemple Crash, Todd Field aborda comportaments i voluntats, revessos i casualitats de la vida, mirant d’entendre els desigs i frustracions dels seus personatges, que resulten propers a l'espectador.