Amb El buen alemán, Soderbergh ret culte al cinema negre per antonomàsia, el dels estudis del Hol·lywood clàssic, d'on han sortit algunes de les més grans obres mestres de la història del cinema. Jacob Geismar (George Clooney), corresponsal de guerra, viatja a Berlín per cobrir la transcendental cimera de Postdam en la qual es decidirà el futur d'Europa i del món. De tornada a la ciutat en la qual visqué abans de la guerra, es retrobarà amb la seva antiga xicota, Lena Brandt (Cate Blanchett), per descobrir que amaga un important secret, i que el seu xofer, Tully ( Toby Maguire), l'està ajudant.

Basant-se en la novel·la homònima de Joseph Kanon, Steve Soderbergh recrea amb gran versemblança i realisme una ciutat marcada pel cada cop més tens i inestable equilibri de poder, en el qual cadascuna de les potències implicades cerca el seu botí de guerra, mentre el país vençut afronta el judici dels vencedors i de la humanitat. Amb aquest rerafons, Paul Atanasio, signa un sòlid guió en el qual es mescla amb habilitat la intriga, la situació política i fins i tot l'amor i el romanç. El guió és un tribut al bon cinema negre, amb uns personatges que semblen trets de qualsevol clàssic dels anys cinquanta: un heroi dur i solitari, al qual un rotund i alhora contingut George Clooney sap dotar d'incertesa a més d’aportar gran varietat d'emocions, i la femme fatale, paper que fa seu una esplèndida i inquietant Cate Blanchett, en el més pur estil de Marlene Dietrich. De la tasca tècnica destaca la meravellosa fotografia en blanc i negre, així com el muntatge, ambdós del mateix Soderberg, també és notable la música de Thomas Newman.

El Buen Alemán, a més de ser una de les propostes més atractives de la temporada, serveix per reconciliar-se amb el cinema teòricament comercial d’Hol·lywood. Finalment és una magnífica excusa per tornar a gaudir amb els grans títols del cinema negre.