El mestratge de Clint Eastwood en tasques de direcció s'ha demostrat aquests darrers anys amb pel·lícules com ara Mystyc river o Million dollar baby, històries de forta càrrega dramàtica i precisa narrativa, a on burxava en l'interior d'uns personatges amargats per la culpa i amb necessitat de redempció. Ara segueix centrant la seva atenció en l'individu concret, però aquest apareix immers en un procés socio-polític que l'ofega fins aixafar-lo completament. La seva darrera proposta arranca amb el desembarcament i conquesta de l'illa japonesa de Iwo Jima ja cap al final de la Segona Guerra Mundial, així com a l'esdevingut al voltant a la mítica fotografia en la qual uns marines hissaven la bandera americana a la muntanya Suribachi. En aquesta matisada aproximació, no pròpiament pacifista ans tampoc patriòtica, assistim a una anàlisi sobre la construcció de l'heroi, quelcom indispensable per a una societat que travessava moments de guerra pels quals necessitava esperança i també diners per acabar -la. Eastwood dirigeix la seva mirada cap a tota la maquinària de propaganda que llavors es posà en funcionament cercant una implicació social i financera, inclòs passant per sobre la veritat, sabrem que foren dues les banderes hissades i que els veritables herois foren els caiguts, i passant també per sobre dels sentiments d’uns joves inexperts als quals s'empenyia a construir la seva vida sobre una mentida, utilitzats per "la causa" per ser llavors abandonats a la seva sort. Eastwood articula la història en tres nivells de realitat que ens va presentant amb imatges tractades segons diferents discursos, estil fotogràfic, planificació i posada en escena. Per una banda, en estil documental, el fill d'un dels herois aborda una investigació sobre el succeït en aquells dies del 1945, amb entrevistes als supervivents en el que vol ser la narració més veraç i desdramatitzada dels fets contats. El segon pla de representació es centra en els moments de preparació i desenvolupament de la batalla, ara en un estil hiperrealista de crues i violentes imatges de guerra, tot recollit amb una càmara nerviosa, elaborat en muntatge ràpid i fotografia filtrada en blanc i negre: són els instants del desembarcament que evoquen força les imatges de Salvad al soldado Ryan, no debades Steven Spielberg és el co-productor del film, aquest segon nivell s'erigeix en un exhibició de rodatge i muntatge. Finalment, en tercer lloc la necessitat de recaptar diners per acabar la guerra propicia que l'Estat Major decideixi fer la seva pròpia posada en escena de l'atac del penyal, amb uns herois a qui passeja pel país essent aclamats i fotografiats entre discursos i flashos: és el pur espectacle ple d'una fàtua parafernàlia que Eastwood alterna amb imatges de l'intens bombardeig i de les sagnants morts d'Iwo Jima. Així a còpia de repetició i contrast, el director incideix en com la llegenda enterrà i amagà la realitat, i com els mitjans de comunicació estatals crearen la seva pròpia història i aixecaren les seves interessades banderes.