Ana Meden, germana de Julio, tenia 22 anys quan va morir en un accident de trànsit camí de la seva primera exposició de pintura. A ella dedica i en ella s'inspira el director basc en aquesta emotiva cinta, la més arriscada del seu autor, un artista posseïdor d'una vis poètica molt poderosa.

Medem és un director superdotat capaç d'aconseguir que ens empassem amb gust els seus exòtics móns, els seus personatges grandiloqüents i els seus arbitraris cops de guió gràcies a una descomunal potència visual i a una gran capacitat per convertir un petit moment en un inoblidable torrent de màgia. Els seus recursos són infinits, cada element suma per si mateix i el pla resta net, arrecerat del possible embolic formal.

En una il·lustrativa seqüència de Caótica Ana el seu setè llargmetratge, un hipnotitzador explica a la protagonista que estigui disposada a deixar-se portar, cada cop que conti de forma descendent des de deu fins a zero, entrarà en estat de trànsit. Medem, somiador etern, romàntic incorregible, també té ànima d'hipnotitzador en el seu nou film.

El subjecte passiu no és altre sinó l'espectador que haurà d'estar disposat a deixar-se portar per l'esdevenir d'un estrany viatge, inclassificable, brillant en la forma i ingenu en el fons a través de la reencarnació, l'amor, la memòria i el caos.