RÈQUIEM DE VERDI
Diumenge 6 de juliol de 2008 a les 22:00
Plaça des Born (Pça. des Born)
Presentació
NELLO SANTI, director
Amb una carrera de més de 56 anys, Nello Santi ha dirigit en els teatres més importants de tot el món. Nascut a Adria, va estudiar a Pàdua amb el mestre Coltro i va fer el seu debut dirigint Rigoletto l'any 1951 al Teatre Verdi de Pàdua. L'any 1958 va debutar a l'Òpera de Zurich, on ha dirigit permanentment. L'any 2001 va celebrar el seu cinquantenari de carrera musical i se li va lliurar la medalla «Georg Naegeli» de la ciutat de Zurich per mèrits artístics, i va ser anomenat Mestre de l'Orde dels Cavallers de la República Italiana.
La Scala, el Covent Garden, l'Òpera de París, de Mónaco, de Viena, la Fenice, L'Arena de Verona, el San Carlo de Nàpols i el Liceu de Barcelona són sols un petit exemple dels teatres on ha treballat, sempre amb les millors orquestres i els millors cantants. Tot el gran món de l'òpera no té secrets per a un dels directors més emblemàtics.
Durant aquesta temporada, entre d'altres, el mestre Santi haurà dirigit: Andrea Chenier, Nabucco, Rigoletto, Don Pascuale, Tosca, La bohème, concerts simfònics amb obres de Txaikovski, Beethoven…, abans de dirigir el Rèquiem a Pollença i a Ciutadella. El seu art per dirigir les orquestres segueix la tradició dels mestres Arturo Toscanini, Victor de Sabata i Wilheim Furtwängler.
ADRIANA MARFISI, soprano
Diplomada cum laude en violí i cant al Conservatori de Florència, on va estudiar amb els professors Margherita Rinaldi i Valentino Barcellesi. L'any 1998 va guanyar el concurs vocal internacional Licia-Albanese Puccini Foundation a Nova York. El maig de 2003 va rebre el premi Francesco Tamango de l'Associació d'Amics de la Lírica de Varese.
Ha cantat els papers principals d'òperes com: La Traviata, Falstaff, Il Trovatore, Rigoletto, Manon. El Rèquiem de Verdi, el Stabat Mater de Rossini, el Glòria de Poulenc…, sempre en els més coneguts teatres i amb les més prestigioses orquestres i directors.
Durant l'últim any ha cantat Aïda, el Stabat Mater de Rossini, La bohème, Iris, i concerts a Zurich, Espanya i Montecarlo, entre d'altres.
ANNA SMIRNOVA, mezzosoprano
Va néixer a Moscou dins una família de llarga tradició musical. L'any 2000 va iniciar els seus estudis de cant al Conservatori Txaikovski de Moscou i també va rebre classes de la soprano Ekaterina Kudryawchenko. També ha fet cursos de perfeccionament a Zurich amb Elisabeth Schwarzkopf i Thomas Hampson.
L'any 2007 va debutar a la Scala de Milà amb Adriana Lecouvreur, on tornarà per cantar l'estrena de Teneke de Fabio Vacchi. Durant aquest any cantarà Don Carlo sota la direcció de Daniele Gatti, i Aïda amb Daniel Baremboim. El setembre de 2009 farà una gira al Japó amb el Teatre de la Scala, i una gira per Amèrica del Sud amb Lorin Maazel, amb Aïda i la Missa de Rèquiem de Verdi.
Altres produccions la portaran a Palerm, Trieste, Bolonia… Farà el seu debut a Washington amb La Gioconda, i el 2012 cantarà Adriana Lecouvreur i la Força del Destí al Gran Teatre del Liceu a Barcelona.
JOSEPH CALLEJA, tenor
Nascut a Attard (Malta), va començar els seus estudis musicals als 16 anys amb el tenor Paul Ascia. Va fer el seu debut amb Macbeth l'any 1997, després de guanyar diversos premis, com ara el Concurs Belvedere de Viena (1997), el Premi Caruso a Milà (1998) i Operalia 1999 a Puerto Rico.
El seu repertori inclou: Maria Stuarda, Don Pascuale, Lucia de Lammermoor, Romeo i Julieta, Rigoletto, La Sonnambula, La Traviata...
Ha cantat a tots els teatres importants, sempre amb produccions de primer nivell, i a la seva agenda hi figuren futures actuacions a Viena (l'Elisir d'Amore i la Traviata), a Chicago (la Traviata), a Zuric (Rigoletto), a Bari (Madama Butterfly), a Trieste (La Rondine), a Washington (Rigoletto), a Los Angeles (La Rondine), etc.
JOAN PONS, baríton
Nascut a Ciutadella de Menorca, Joan Pons està considerat mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps. El seu debut a la inauguració de la temporada de la Scala, l'any 1980, amb el paper protagonista de Falstaff i sota la direcció de Lorin Maazel, va marcar l'inici de la seva carrera musical farcida d'èxits i reconeixements per tot el món.
Viena, Londres, París, Florència, Madrid, Barcelona, Roma, Venècia, Parma, Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Washington, San Francisco, Tòquio... Tots els grans teatres del món han pogut gaudir amb regularitat de l'art de Joan Pons.
La seva discografia conté més de 30 gravacions, totes sota la direcció dels més prestigiosos directors i amb els cantants de més alt nivell.
Fa més de 25 anys que actua al Metropolitan de Nova York de manera ininterrompuda. La seva agenda sempre mira amb una previsió d'uns anys i és reclamat per actuar a les millors sales, on el seu art és conegut i apreciat pel gran públic.
JOAN COMPANY, director de la Coral Universitat
Joan Company (Sant Joan, Mallorca) és un dels directors amb més presència en els més importants circuits corals d'Espanya; ha dirigit, entre d'altres: Orfeón Donostiarra, Coro Nacional de España, Coro de Radio Televisión Española, Coro de la Comunidad de Madrid, Coro da Camera Italiano… I ha estrenat obres corals de J. Busto, A. Martorell, A. Parera Fons, J. Vila, J. L. Turina, etc. També ha preparat un nombrós repertori orquestral i simfonicocoral; entre d'altres, ha dirigit l'Orquesta Sinfónica de Asturias, Orquesta de Cámara Reina Sofía, Orquestra Simfònica de Balears «Ciutat de Palma», Joven Orquesta Nacional de España (de la qual fou director assistent en la producció de L'Atlàntida de Falla), Orquestra de la Universitat de Portland (Oregon, EUA), Camerata Anxanum (Itàlia), Orpheon Consort de Viena, Orquesta Sinfónica de Galicia… A més, ha col·laborat amb directors, com: Trevor Pinnock, Víctor Pablo, Salvador Mas, Edmon Colomer, Josep Pons, Franz P. Decker, Alberto Zedda, A. Ros Marbà, C. Hogwood, Jesús López Cobos...
Des de l'any 1999 és el director artístic del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galicia, amb el qual ha preparat un extens i variat repertori simfonicocoral (entre d'altres, totes les simfonies de Mahler); operístic (Mozart, Donizetti, Rossini…) i a capella, que ha permès al Cor de l'OSG participar en ambiciosos muntatges artístics d'alt nivell, i, a la vegada, promoure un projecte coral amb la creació del Cor de Nins (2000) i del Cor Jove (2005). Però la seva faceta coral més reconeguda és la de director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears (1977), amb la qual ha aconseguit importants reconeixements artístics tant a les Illes com a la Península i a l'estranger: creació de les corals filials (dotze agrupacions); premis en concursos corals (Tolosa, Atenes...); actuacions a les principals sales de concert d'Espanya i a importants festivals d'Europa; col·laboracions amb les orquestres més importants d'Espanya i d'Europa; enregistraments discogràfics; divulgació del patrimoni coral de les Illes...
Recentment, realitzà una gira per Itàlia —amb la Coral UIB i la Camerata Anxanum—, on dirigí el Messies de Händel (a Roma i a Lanciano), i actuà davant el Papa Benet XVI interpretant polifonia religiosa espanyola.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS «CIUTAT DE PALMA»
L'any 1946, promoguda pels senyors José Balaguer i Antonio Parietti, entre d 'altres, es va crear l'Orquesta Sinfónica de Mallorca, el primer director titular de la qual fou, fins l'any 1959, el mestre Eaktay-Ahn, qui va ser succeït pels mestres Anthony Morss i Gerardo Pérez Busquier.
Després d'un breu parèntesi, al final del 1972, l'Ajuntament de Palma es va fer càrrec de l'orquestra, que rebé el nom d'Orquesta Sinfónica Ciutat de Palma, i n'assumí la direcció el mestre Julio Ribelles; fins que, l'any 1988, es va crear un consorci anomenat Fundació Pública de les Balears per a la Música, integrat pel Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, que va procedir a normalitzar el nom de l'orquestra, sense oblidar-ne l'antic. I així, en aquesta nova etapa, va passar a denominar-se Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, el primer director titular de la qual fou el mestre Luis Remartínez (1989-1994), succeït posteriorment pels mestres Philippe Bender (1994-1997), Salvador Brotons (1997-2000), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2003-2005) i novament Philippe Bender, actual director titular.
L'Orquestra, a part de la seva Temporada d'abonament a Palma, participa en la producció de les Temporades d'Òpera del Consell de Mallorca i dels Amics de l'Òpera de Maó, Festival de Música Castell de Bellver, Festival Internacional de Música de Pollença, Cicles de Música de Cambra al Museu de Mallorca i al Casal Solleric, Cicles de Música Contemporània al Museu Es Baluard i a la Fundació Pilar i Joan Miró, audicions escolars i concerts familiars.
Ha ofert concerts per totes les ciutats i pobles de les Illes Balears i també a les principals ciutats d'Espanya, Perpinyà i Cannes. D'altra banda, ha fet estrenes i interpreta amb assiduïtat les obres dels compositors de les Illes, moltes de les quals han estat enregistrades en disc compacte.
CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
La Coral Universitat de les Illes Balears, que l'any passat celebrà el seu XXX aniversari, s'ha convertit en un important exponent de la música de les Illes Balears i en un clar referent coral en l'àmbit estatal. Amb els anys, la Coral ha actuat en els principals teatres i auditoris d'Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Granada, Oviedo, A Coruña, Santa Cruz de Tenerife, Conca...) i ha fet gires per diversos indrets d'Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca, Suècia, Suïssa...).
Amb la presència disciplinada i desinteressada de centenars de cantaires, la Coral ha pogut assolir un repertori de més de sis-centes obres de tot el camp de la literatura coral universal, des del cant gregorià fins a la música contemporània: obres de compositors de les Illes Balears, música a capella de totes les èpoques i grans obres del repertori simfonicocoral (Passió segons Sant Joan i Passió segons Sant Mateu de Bach; El Messies de Händel; La creació de Haydn; El pessebre de Casals; Stabat Mater de Dvorak i Rossini; Atlàntida de Falla; Lobgesang, Die Walpurgisnacht… de Mendelssohn; Ivan el Terrible de Prokofiev; els rèquiems de Mozart, Brahms, Fauré i Duruflé: la Novena simfonia de Beethoven: la Segona Simfonia de Mahler; misses de Haydn, Mozart, Schubert, Bruckner, etc.).
La Coral ha col·laborat amb directors i cantants de renom (Edmon Colomer, Franz P. Decker, Salvador Mas, Víctor Pablo, Trevor Pinnock, Maria Bayo, Teresa Berganza, Josep Carreras, Joan Pons, Thomas Quasthoff...), i ha treballat amb les principals orquestres d'Espanya (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Joven Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta Ciudad de Granada, etc.) i d'Europa (The English Concert, I Fiamminghi, Camerata Anxanum, Orpheon Consort de Viena, etc.).
Ha estat guardonada en concursos corals de Tolosa, Atenes etc. i convidada a importants festivals de música (Europalia 85-Bèlgica; Expo'92 de Sevilla; X Festival Mozart de Madrid; XX Festival de Música Antiga de Barcelona; Festivals Chopin d'Àustria, República Txeca i Polònia; Festival de Primavera de Budapest; «46 Semana de Música Religiosa de Cuenca», etc.). Ha rebut, entre d'altres, la menció al Premi Bartomeu Oliver de l'Obra Cultural Balear (1991), el Premio Importante de Diario de Mallorca (abril 1999) i el Premi Ramon Llull de les Arts del Govern de les Illes Balears (2002).
Fundada l'any 1977 pel seu director, Joan Company, i un grup d'estudiants i professors de la nostra universitat, la Coral Universitat de les Illes Balears ha aconseguit bastir tot un edifici coral que es fonamenta en tres pilars bàsics: a) formació: s'ha promogut un vertader centre de cant coral, amb dotze corals filials; b) investigació: s'han esmerçat mitjans per a les activitats de recerca i promoció del patrimoni musical illenc i contemporani; i, finalment, c) divulgació: ha donat a conèixer el gran repertori simfonicocoral a la societat de les Illes.
Pel desembre de 2006, la Coral realitzà una gira per Itàlia interpretant el Messies de Händel a Roma, Lanciano i, a més, tingué una memorable actuació davant el Papa Benet XVI. Durant el 2007, la Coral —acompanyada per la Joven Orquesta Nacional de España— participà en la «46 Semana de Música Religiosa de Cuenca» (amb una aplaudida i admirada primera audició a Espanya de Das liebesmahl der Apostel de R. Wagner); i actuà a Estocolm i Uppsala.
Programa
| MISSA DE RÈQUIEM (1874) Rèquiem i Kyrie |
Giuseppe VERDI (1813-1901) |
Crònica
