• Presentació
• Fotos del concert

NELLO SANTI, director

Amb una carrera de més de 56 anys, Nello Santi ha dirigit en els teatres més importants de tot el món. Nascut a Adria, va estudiar a Pàdua amb el mestre Coltro i va fer el seu debut dirigint Rigoletto l'any 1951 al Teatre Verdi de Pàdua. L'any 1958 va debutar a l'Òpera de Zurich, on ha dirigit permanentment. L'any 2001 va celebrar el seu cinquantenari de carrera musical i se li va lliurar la medalla "Georg Naegeli" de la ciutat de Zurich per mèrits artístics, i va ser anomenat Mestre de l'Orde dels Cavallers de la República Italiana.

La Scala, el Covent Garden, l'Òpera de París, de Mónaco, de Viena, la Fenice, L'Arena de Verona, el San Carlo de Nàpols i el Liceu de Barcelona són sols un petit exemple dels teatres on ha treballat, sempre amb les millors orquestres i els millors cantants. Tot el gran món de l'òpera no té secrets per a un dels directors més emblemàtics.

Durant aquesta temporada, entre d'altres, el mestre Santi haurà dirigit: Andrea Chenier, Nabucco, Rigoletto, Don Pascuale, Tosca, La bohème, concerts simfònics amb obres de Txaikovski, Beethoven…, abans de dirigir el Rèquiem a Pollença i a Ciutadella. El seu art per dirigir les orquestres segueix la tradició dels mestres Arturo Toscanini, Victor de Sabata i Wilheim Furtwängler. Nello Santi és un dels més grans directors lírics i simfònics.

ADRIANA MARFISI, soprano

Diplomada cum laude en violí i cant al Conservatori de Florència, on va estudiar amb els professors Margherita Rinaldi i Valentino Barcellesi. L'any 1998 va guanyar el concurs vocal internacional Licia-Albanese Puccini Foundation a Nova York. El maig de 2003 va rebre el premi Francesco Tamango de l'Associació d'Amics de la Lírica de Varese.

Ha cantat els papers principals d'òperes com: La Travista, Falstaff, Il Trovatore, Rigoletto, Manon. El Rèquiem de Verdi, el Stabat Mater de Rossini, el Glòria de Poulenc…, sempre en els més coneguts teatres i amb les més prestigioses orquestres i directors.

Durant l'últim any ha cantat Aïda, el Stabat Mater de Rossini, La bohème, Iris, i concerts a Zurich, Espanya i Montecarlo, entre d'altres.

ANNA SMIRNOVA, mezzosoprano

Va néixer a Moscou dins una família de llarga tradició musical. L'any 2000 va iniciar els seus estudis de cant al Conservatori Txaikovski de Moscou i també va rebre classes de la soprano Ekaterina Kudrayawchko. També ha fet cursos de perfeccionament a Zurich amb Elisabeth Schwarzkopf i Thomas Hampson.

Altres produccions la portaran a Palerm, Trieste, Bolonia… Farà el seu debut a Washington amb La Gioconda, i el 2012 cantarà Adriana Lecouvreur i la Força del Destí al Gran Teatre del Liceu a Barcelona.

JOSEPH CALLEJA, tenor

Nascut a Attard (Malta), va començar els seus estudis musicals als 16 anys amb el tenor Paul Ascia. Va fer el seu debut amb Macbeth l'any 1997, després de guanyar diversos premis, com ara el Concurs Belvedere de Viena (1997), el Premi Caruso a Milà (1998) i Operalia 1999 a Puerto Rico.

El seu repertori inclou: Maria Stuarda, Don Pascuale, Lucia de Lammermoor, Romeo i Julieta, Rigoletto, La Sonnambula, La Traviata...

Ha cantat a tots els teatres importants, sempre amb produccions de primer nivell, i a la seva agenda hi figuren futures actuacions a Viena (l'Elisir d'Amore i la Traviata), a Chicago (la Traviata), a Zuric (Rigoletto), a Bari (Madama Butterfly), a Trieste (La Rondine), a Washington (Rigoletto), a Los Angeles (La Rondine), etc.

JOAN PONS, baríton

Nascut a Ciutadella de Menorca, Joan Pons està considerat mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps. El seu debut a la inauguració de la temporada de la Scala, l'any 1980, amb el paper protagonista de Falstaff i sota la direcció de Lorin Maazel, va marcar l'inici de la seva carrera musical farcida d'èxits i reconeixements per tot el món.

Viena, Londres, París, Florència, Madrid, Barcelona, Roma, Venècia, Parma, Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Washington, San Francisco, Tòquio… Tots els grans teatres del món han pogut gaudir amb regularitat de l'art de Joan Pons.

La seva discografia conté més de 30 gravacions, totes sota la direcció dels més prestigiosos directors i amb els cantants de més alt nivell.

Fa més de 25 anys que actua al Metropolitan de Nova York de manera ininterrompuda. La seva agenda sempre mira amb una previsió d'uns anys i és reclamat per actuar a les millors sales, on el seu art és conegut i apreciat pel gran públic.

Serà tot un gust poder gaudir del seu cant una vegada més a Ciutadella.

JOAN COMPANY, director de la Coral Universitat

Joan Company (Sant Joan, Mallorca) és un dels directors amb més presència en els més importants circuits corals d'Espanya; ha dirigit, entre d'altres: Orfeón Donostiarra, Coro Nacional de España, Coro de Radio Televisión Española, Coro de la Comunidad de Madrid, Coro da Camera Italiano… I ha estrenat obres corals de J. Busto, A. Martorell, A. Parera Fons, J. Vila, J. L. Turina etc. També ha preparat un nombrós repertori orquestral i simfonicocoral; entre d'altres, ha dirigit l'Orquesta Sinfónica de Asturias, Orquesta de Cámara Reina Sofía, Orquestra Simfònica de Balears "Ciutat de Palma", Joven Orquesta Nacional de España (de la qual fou director assistent en la producció de L'Atlàntida de Falla), Orquestra de la Universitat de Portland (Oregon, EUA), Camerata Anxanum (Itàlia), Orpheon Consort de Viena, Orquesta Sinfónica de Galicia… A més, ha col·laborat amb directors, com: Trevor Pinnock, Víctor Pablo, Salvador Mas, Edmon Colomer, Josep Pons, Franz P. Decker, Alberto Zedda, A. Ros Marbà, C. Hogwood, Jesús López Cobos...

Des de l'any 1999 és el director artístic del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galicia, amb el qual ha preparat un extens i variat repertori simfonicocoral (entre d'altres, totes les simfonies de Mahler); operístic (Mozart, Donizetti, Rossini…) i a capella, que ha permès al Cor de l'OSG participar en ambiciosos muntatges artístics d'alt nivell, i, a la vegada, promoure un projecte coral amb la creació del Cor de Nins (2000) i del Cor Jove (2005). Però la seva faceta coral més reconeguda és la de director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears (1977), amb la qual ha aconseguit importants reconeixements artístics tant a les Illes com a la Península i a l'estranger: creació de les corals filials (dotze agrupacions); premis en concursos corals (Tolosa, Atenes...); actuacions a les principals sales de concert d'Espanya i a importants festivals d'Europa; col·laboracions amb les orquestres més importants d'Espanya i d'Europa; enregistraments discogràfics; divulgació del patrimoni coral de les Illes...

Recentment, realitzà una gira per Itàlia –amb la Coral UIB i la Camerata Anxanum-, on dirigí el Messies de Händel (a Roma i a Lanciano), i actuà davant el Papa Benet XVI interpretant polifonia religiosa espanyola.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS Ciutat de Palma

L'any 1946, promoguda pels senyors José Balaguer i Antonio Parietti, entre d 'altres, es va crear l'Orquesta Sinfónica de Mallorca, el primer director titular de la qual fou, fins l'any 1959, el mestre Eaktay-Ahn, qui va ser succeït pels mestres Anthony Morss i Gerardo Pérez Busquier.

Després d'un breu parèntesi, al final del 1972, l'Ajuntament de Palma es va fer càrrec de l'orquestra, que rebé el nom d'Orquesta Sinfónica Ciutat de Palma, i n'assumí la direcció el mestre Julio Ribelles; fins que, l'any 1988, es va crear un consorci anomenat Fundació Pública de les Balears per a la Música, integrat pel Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, que va procedir a normalitzar el nom de l'orquestra, sense oblidar-ne l'antic. I així, en aquesta nova etapa, va passar a denominar-se Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, el primer director titular de la qual fou el mestre Luis Remartínez (1989-1994), succeït posteriorment pels mestres Philippe Bender (1994-1997), Salvador Brotons (1997-2000), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2003-2005) i novament Philippe Bender, actual director titular.

L'Orquestra, a part de la seva Temporada d'abonament a Palma, participa en la producció de les Temporades d'Òpera del Consell de Mallorca i dels Amics de l'Òpera de Maó, Festival de Música Castell de Bellver, Festival Internacional de Música de Pollença, Cicles de Música de Cambra al Museu de Mallorca i al Casal Solleric, Cicles de Música Contemporània al Museu Es Baluard i a la Fundació Pilar i Joan Miró, audicions escolars i concerts familiars.

Ha ofert concerts per totes les ciutats i pobles de les Illes Balears i també a les principals ciutats d'Espanya, Perpinyà i Cannes. D'altra banda, ha fet estrenes i interpreta amb assiduïtat les obres dels compositors de les Illes, moltes de les quals han estat enregistrades en disc compacte.

CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

La Coral Universitat de les Illes Balears, que l'any passat celebrà el seu XXX aniversari, s'ha convertit en un important exponent de la música de les Illes Balears i en un clar referent coral en l'àmbit estatal. Amb els anys, la Coral ha actuat en els principals teatres i auditoris d'Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Granada, Oviedo, la Corunya, Santa Cruz de Tenerife, Conca ...) i ha fet gires per diversos indrets d'Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca, Suècia, Suïssa...).

Amb la presència disciplinada i desinteressada de centenars de cantaires, la Coral ha pogut assolir un repertori de més de sis-centes obres de tot el camp de la literatura coral universal, des del cant gregorià fins a la música contemporània: obres de compositors de les Illes Balears, música a capella de totes les èpoques i grans obres del repertori simfonicocoral (Passió segons Sant Joan i Passió segons Sant Mateu de Bach; El Messies de Händel; La creació de Haydn; El pessebre de Casals; Stabat Mater de Dvorak i Rossini; Atlàntida de Falla; Lobgesang, Die Walpurgisnacht… de Mendelssohn; Ivan el Terrible de Prokofiev; els rèquiems de Mozart, Brahms, Fauré i Duruflé: la Novena simfonia de Beetthoven: la Segona Simfonia de Mahler; misses de Haydn, Mozart, Schubert, Bruckner, etc.).

La Coral ha col·laborat amb directors i cantants de renom (Edmon Colomer, Franz P. Decker, Salvador Mas, Víctor Pablo, Trevor Pinnock, Maria Bayo, Teresa Berganza, Josep Carreras, Joan Pons, Thomas Quasthoff...), i ha treballat amb les principals orquestres d'Espanya (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Joven Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta Ciudad de Granada, etc.) i d'Europa (The English Concert, I Fiamminghi, Camerata Anxanum, Orpheon Consort de Viena, etc.).

Ha estat guardonada en concursos corals de Tolosa, Atenes etc. i convidada a importants festivals de música (Europalia 85-Bèlgica; Expo'92 de Sevilla; X Festival Mozart de Madrid; XX Festival de Música Antiga de Barcelona; Festivals Chopin d'Àustria, República Txeca i Polònia; Festival de Primavera de Budapest; "46 Semana de Música Religiosa de Cuenca", etc.). Ha rebut, entre d'altres, la menció al Premi Bartomeu Oliver de l'Obra Cultural Balear (1991), el Premio Importante de Diario de Mallorca (Abril, 1999) i el Premi Ramon Llull de les Arts del Govern de les Illes Balears (2002).

Fundada l'any 1977 pel seu director, Joan Company, i un grup d'estudiants i professors de la nostra universitat, la Coral Universitat de les Illes Balears ha aconseguit bastir tot un edifici coral que es fonamenta en tres pilars bàsics: a) formació: s'ha promogut un vertader centre de cant coral, amb dotze corals filials; b) investigació: s'han esmerçat mitjans per a les activitats de recerca i promoció del patrimoni musical illenc i contemporani; i, finalment, c) divulgació: ha donat a conèixer el gran repertori simfonicocoral a la societat de les Illes.

Pel desembre de 2006, la Coral realitzà una gira per Itàlia interpretant el Messies de Händel a Roma, Lanciano i, a més, tingué una memorable actuació davant el Papa Benet XVI. Durant el 2007, la Coral –acompanyada per la Joven Orquesta Nacional de España- participà en la "46 Semana de Música Religiosa de Cuenca" (amb una aplaudida i admirada primera audició a Espanya de Das liebesmahl der Apostel de R. Wagner); i actuà a Estocolm i Uppsala.

Pròximament, participarà al Festival de Pollença i de Ciutadella (amb el Rèquiem de Verdi, dirigits per N. Santi) i al Festival Pau Casals de Prada, sota la direcció de K. Penderecki.

GIUSEPPE VERDI (Roncole 1813 – Milà 1901)
MISSA DE RÈQUIEM (1874)
Soprano, mezzosoprano, tenor, baix baríton, gran cor i orquestra

Fill d'un país sotmès, dividit i en lluita, Giuseppe VERDI tenia un tràgic sentit de la vida: "No és la mort tot el que hi ha a la vida?", va respondre quan li van criticar que a Il Trovatore hi hagués tantes morts. La vida -pareix haver suggerit el compositor- és dura, la felicitat passatjera, i l'única certesa és l'aniquilació final. La seva crida a les accions nobles i generoses mai va pretendre que aquestes acabessin en sofriments, però les oferí com la millor resposta que podia donar a la mort. De totes formes, el sentiment religiós que apareix com una constant en les seves òperes, gràcies al seu arrelat humanisme, la seva actitud enfront de la fe cristiana, no deixa de ser un misteri.

En la seva Emília natal, sota el domini pontifici, la dicotomia entre les idees de la independència italiana i el catolicisme oficial, generà per anys una crònica animadversió contra tot el relacionat amb l'església. Verdi fou sempre extremadament reservat amb el seu sentiment religiós; mai se'l va poder titllar de catòlic ni d'ateu confés. A Alessandro Manzoni, el poeta del rissorgimento que havia profetitzat: "no serem lliures si no som un", el venerava com un artista sublim i un sant laic.

Alessandro Manzoni (1785-1873) és l'autor d'I promesi spos" (1827), la més famosa de les novel·les anteriors a Il Gatopardo. Quan, als 89 anys d'edat, el mes de maig de 1873 es produí la mort del seu heroi , Verdi gaudia de l'èxit de l'òpera Aïda. En tenir coneixement d'aquell fet, va manifestar: "Ara tot ha acabat i amb ell mor una de les nostres glòries més grans, pures i sagrades". Tot i que era devot catòlic i autor de poemes i himnes religiosos, els obituaris dels diaris papals tan sols dissimularen els atacs al seu passat anticlerical, mentre les seves restes rebien l'homenatge dels treballadors. Verdi, molt afligit, no va assistir als funerals. Una setmana després va visitar la seva tomba a Milá. Les grans figures dels anys de lluita han anat desapareixent una darrera l'altra: el Compte Cavour, Rossini, Massini, Manzoni, el Papa Pius IX, Temistocle Solera... Verdi va augmentar el seu escepticisme i reconeix la seva creixent soledat.

Giulio Ricordi, alcalde de Milà, suggereix a Verdi la composició d'una Missa de Rèquiem per al primer aniversari de la mort de Manzoni. Verdi es fa càrrec de les despeses de l'edició, i la ciutat que la demani tindrà la primera interpretació. El 22 de maig de 1874 a l'església de Sant Marc de Milà, Verdi va dirigir l'estrena del seu Rèquiem: un cor de 120 veus, una orquestra de 100 instrumentistes i els solistes vocals : Teresa Stolz (la primera Aïda), Maria Waldmann, Giuseppe Capponi i Armando Maini. L'obra va assolir un èxit espectacular: tres dies després fou interpretada a la Scala. Franco Faccio la va dirigir dues vegades més i el mateix Verdi la dirigí set vegades a París, i vuit vegades més l'any següent.

Definir el Rèquiem de Verdi com la millor de les seves òperes amb el millor dels seus llibrets no sols implica col·locar-li una etiqueta precipitada, sinó també menysprear els seus mèrits reals com a obra de devoció d'excepcionals característiques. Per a alguns "és una prepotent professió de fe catòlica" i per a altres és un Rèquiem insòlit, "agnòstic, dramàtic i popular". Avui, el creixent consens del qual gaudeix ha dissipat virtualment els dubtes sobre el valor estètic del Rèquiem de Verdi, que, essent ben característic de l'estil del seu autor, no es més una "òpera amb roba eclesiàstica", segons el director Hans von Büllow, que altres expressions sacres dels grans mestres.

El text litúrgic de la Missa de Difunts és per si drama pur, i cada una de les frases té una forta càrrega emocional. En el cas de l'obra verdiana, les paraules llatines s'ajusten amb total eficàcia a la música. Cap altra compositor, excepte Berlioz, ha traçat com Verdi un quadre més intens del Dies Irae, ni un més potent del Rex Tremenda majestatis. Set són en total els moviments de l'obra:

- Rèquiem i Kírie. Comença amb un suau tema en la menor, confiat als violoncels amb sordina, després passa a la resta de cordes, mentre el cor fa la seva primera intervenció. Quan el cor entona el et lux perpetua, els violins executen una bella frase amb una lluminositat que s'accentua amb el pas al to major. Al final d'aquesta primera part, el cor segueix la secció te decet hymnus, en estil imitatiu i a cappella. Verdi torna a repetir l'inici del moviment abans de l'entrada dels solistes que entonen el Kírie.

- Dies Irae. És el moviment més llarg de l'obra i consta de diverses seccions unides sense solució de continuïtat. La impactant descripció del dia del Judici Final comença amb quatre agressius acords de sol menor, que són seguits d'un convulsat tema en l'orquestra i dramàtiques intervencions del cor reforçades amb secs cops de bombo. Un dels moments més espectaculars d'aquesta part es produeix quan Verdi fa callar cor i orquestra per escriure un passatge confiat a vuit trompetes (quatre a l'escenari i quatre darrere d'ell). Després d'un silenci, s'escolta una mena de marxa fúnebre amb nous tocs del bombo i el baix entona el mors stupebit, seguidament ve un apassionat solo de la mezzo liber scriptus que el cor acompanya murmurant el Dies Irae. Breus compassos de la part inicial donen pas a un inspirat trio quid sum miser de mezzo, tenor i baix amb acompanyament de fagot solista. Aquesta suau pàgina és seguida d'una imponent intervenció del cor masculí: rex tremendae majestatis, immediatament abans que comenci l'oració salva me, fons pietatis. El segueix un bonic duo de les solistes femenines recordare, Jesu pie, el solo del tenor ingemisco tanquam reus i el del baix confutatis maledictis, per continuar amb una nova aparició del Dies irae. El moviment acaba amb lacrimosa dies illa, iniciada per la mezzo per passar per la resta de solistes i el cor.

- Offertorio. En aquest moviment no participa el cor. La música comença amb un tema càlid que exposen els violoncels. El discurs musical agafa més força quan s'entona el quan olim abrahae, que precedeix la que segurament és la pàgina més inspirada de la partitura: hostias. iniciada pel tenor, la bella melodia passa al baix i a la resta de solistes. Segueix una repetició del quam olim abrahae i els solistes fan sentir el tema que els violoncels executaven al començament; en una breu coda orquestral, aquest tema es torna a escoltar quatre vegades més: dues a les cordes, una al clarinet sobre un tremolor de les cordes i, per últim, els violoncels i contrabaixos.

- Sanctus. El moviment més curt de la partitura és la doble fuga entonada en les paraules Sanctus Dominus, Deus Sabaoth, que va precedida d'una brillant fanfàrria de les trompetes.

- Agnus dei. És un andante en do major cantat per la soprano i la mezzo en octaves paral·leles sense acompanyament abans de la repetició per part del cor. Els solistes tornen a entonar el tema, ara en do menor rebent en els darrers compassos l'eco del cor. A la tercera part, per solistes i cor, escoltam el fluid contrapunt de tres flautes.

- Lux aeterna. És un moviment confiat als solistes, excepte la soprano; la lluminositat de l'inici en la veu de la mezzo, es contrastada pels greus timbres de l'orquestra i la veu del baix entonant réquiem aeternam. Un líric segon tema acompanyat per una àgil figura dels violins domina la resta del moviment

- Libera me. Verdi havia compost un Libera me domine a la memoria de Rossini que no va ser utilitzat, i el reelabora per a aquesta ocasió. Comença amb un dramàtic recitatiu acompanyat per la soprano amb les paraules que repeteix el cor, abans que la soprano iniciï la seva única intervenció sense altres veus. Severes intervencions dels fagots precedeixen el tremens factus. Es torna a escoltar una part del Dies Irae i el tema que obra la partitura, ara amb la veu de la soprano entonant el requiem aeternam, aquest fragment, al qual s'afegeix el cor, acaba amb un si bemoll pianíssim de gran dificultat per a la soprano, que tornarà a repetir un recitatiu amb el libera me domine, abans que Verdi doni començament a una animada fuga sobre les mateixes paraules. El Rèquiem acaba amb un solemne siseix per a soprano i cor, adequadament acompanyat per fosques harmonies de l'orquestra.

Els preu són :

• Zona vermell ....... 50€
• Zona Blava ......... 40€
• Zona Groga ......... 30€

Dins les zones les entrades no seran numerades.

Venda d'entrades a : a partir del dia 18 a
FOTO BORN
OF. DE TURISME CITUR, Plaça d'es Born 15

Les entrades reservades s'hauran de retirar el dissabte dia 5 de Juliol d'es de les 10h. a les 13'30 h. a l'Oficinade Turisme CITUR Plaça d'es Born (baix l'Ajuntament). Les entrades no retirades aquest dia es posaran a la venda.

Es podran retirar les entrades a la taquilla des de les 19:00 fins les 21:00h, en cas contrari es perdrà el dret de reserva.

Descompte només pels socis de Joventuts Musicals de Ciutadella