La guanyadora del Lleó D'Or del passat Festival de Venècia és sens dubte una de les obres més importants de les estrenades enguany a Espanya. Jia Zhang-ke ha passat de convertir-se en una de les més grans promeses del cinema xinès a confirmar-se com un dels grans creadors cinematogràfics del nostre temps. A Naturaleza muerta, el director torna a incidir en el tema central sobre el qual ha cimentat la seva filmografia, la reestructuració urbana i les transformacions socials sofertes pel seu país durant l'última dècada. Tanmateix, la seva metàfora esdevé encara més poderosa en aquesta cinta per mor de situar-se en l'escenari natural de Les Tres Goles, en el qual s'ha efectuat una metamorfosi paisatgística de les més descomunals de la Història mitjançant una presa hidroelèctrica de proporcions monstruoses que ja s'ha constituït en estendard i símbol del poder que vol representar Xina com a potència mundial. Un poder grandiloqüent que s'imposa a la força engolint tots els rastres d'un passat que malda per enterrar, per enfonsar sota les aigües estancades.

Dintre d'aquest escenari en descomposició a cada passa trobam dos personatges embarcats en els seus respectius processos de recerca. També rastregen les arrels del seu passat, un per retrobar-se amb ell, l'altre per sepultar-lo definitivament. En realitat cadascun d'ell esgarrapa entre els seus propis enderrocs com a mitjà per reafirmar la seva pròpia identitat. El director focalitza l'acció en aquest dos protagonistes però en realitat el film trena una infinitat d'històries que s'entrecreuen i composen vertaderes filigranes narratives a través de lleus apunts que assoleixen d'agermanar en un mateix pla el documental i la ficció, el relat verídic i allò intensament sofert. Al final, tots els personatges queden minimitzats pel gegantesc entorn, que quasi els engoleix i atrapa, convertint-los en criatures trencadisses inserides dins la magnitud del buit que els envolta. Els éssers que habiten la pel·lícula es troben perduts, desubicats en una geografia àrida, un paisatge desolat metareferencial, reflex dels seus propis interiors desesperançats, curull de somnis trencats. Per açò, per damunt de tot, Naturaleza muerta és una obra envers la condició humana i del seu abandonament en aquest temps que massa vegades res sembla no tenir sentit.