Estrenada l’any 1982, Blade Runner no trigà gaire temps a convertir-se en una cult-movie, exercint així mateix una notable influència sobre el disseny, l’arquitectura, el cinema i el còmic posteriors. Desenvolupada en una superpoblada Los Ángeles, l’any 2019, Blade Runner harmonitza a la perfecció el protagonisme dels efectes especials amb una trama quasi filosòfica, assentada sobre la idea del deïcidi, i amb una atmosfera que fa pensar en un thriller futurista. Una obra mestra de la moderna ciència ficció.

Sinopsi: A principi del segle XXI, la poderosa Tyrell Corporation desenvolupà un nou tipus de robot anomenat Nexus, un ser virtualment idèntic a l’home i conegut com a Replicant. Els Replicants Nexus-6 eren superiors en força i agilitat, i al menys iguals en intel·ligència als enginyers de genètica que els crearen. En l’espai exterior, els Replicants foren usats com a treballadors esclaus en l’arriscada exploració i colonització d’altres planetes. Després d’una sagnant rebel·lió d’un equip de combat de Nexus-6 en una colònia sideral, els Replicants foren declarats proscrits a la Terra sota pena de mort. Brigades de policies especials, sota el nom d’Unitats de Blade Runners, tenien ordre de tirar a matar en veure qualsevol replicant invasor. A açò no se l’anomenava execució, se l’anomenava Retir.

Pel·lícula: Los Angeles. Novembre de 2019. En un futur de neó, publicitat ubiqua i vapors masticables, Harrison Ford persegueix, per una deshumanitzada i mestissa megalòpolis, unes màquines amb ànsies de mortalitat. Què es pot dir 25 anys després d’un dels gran clàssics de la ciència ficció? Magistral en el seu desenvolupament, brillant en el seu format, inquietant en el seu rerafons. Després d’Alien (1979), Ridley Scott torna a delectar-nos amb un altre film insuperable, sublim, adult. «He vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames mes enllà d’Orió. He vist rajos-C brillar en l’obscuritat ran de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir...» Amb monòlegs com aquest, poca cosa es pot afegir.