No és la primera vegada que el cinema ens conta el que ocorre en el cervell i en els sentiments d'una persona el cos de la qual ha quedat paralitzat per sempre, l'inimaginable sofriment de saber que el teu organisme és un vegetal encara que les teves sensacions, records i emocions segueixen bategant.

Dalton Trumbo, aquell excel·lent guionista que va mantenir la seva dignitat a un preu salvatge en la sinistra Caça de bruixes del fanàtic senador McCarthy, ho va contar sense gaire inspiració en la irregular Johnny cogió su fusil. Al commovedor Ramón Sampedro de Mar adentro almenys li quedava la paraula, que utilitzava amb tanta mordacitat com seducció. Al protagonista del fabulós documental Las alas de la vida, l'admirable Carlos Cristos, comdemnat a la devastació provocada per una implacable malaltia degenerativa, també podia comunicar-se mitjançant el seu temorós llenguatge i atorgar-nos autèntica vida als emocionats espectadors.

Jean-Dominique Bauby s'anomena l'home que se sent com si estés atrapat dins una escafandra, però que gràcies a l'ús que fa de la seva imaginació i de la seva memòria podrà allunyar el seu captiveri mental i volar per l'espai i el temps com una papallona. No fou la guerra, ni una maleïda roca amb la qual impacte el teu cap en el lúcid acte de llançar-te al mar, ni el lent i torturant procés en el qual l'odiosa malaltia va menjant-te cada dia. Al tràgic heroi d'aquesta sensible i complexa pel·lícula el cop li arriba sense avisar, en forma d'infart cerebral, transformant-lo en un vegetal al qual la ciència mèdica s'encaparra a cuidar, en perllongar la seva terrible existència. La seva única forma de relacionar-se amb el món és reduïda a la visió d'un dels seus ulls. Mitjançant els moviments d'aquest aconseguirà quelcom tan èpic com escriure un llibre preciós, a cor obert, sense temps ni ganes de mentir-se a ell mateix ni als altres.

Julian Scnabel assoleix de crear un univers dolgut i fascinant descrivint el monòleg interior d'aquest immobilitzat un tros de carn, els seus sentiments cap al món que l'envolta, les visites o absències de la gent que l'ha estimat, les alegries i lamentacions que li imposa l'exercici de la memòria sentimental, el malhumor o la sorna davant el tractament que li ofereixen els doctors, terapeutes i infermers, el repàs a les trobades, desencontres, plenitud, angoixa, pèrdues i anhels que van marcar la seva existència.

El que ocorre en la ment i en el cor d'aquest home ens pertorba, ens identifica, ens apena, ens exalta i ens commou. Parla del sofriment extrem, la impotència, la desesperança i la mort, tanmateix és plena d'amor a la vida. I ens ho contagia.