El títol d’aquesta pel·lícula resulta molt explícit sobre allò que s’hi conta, una densa i pertorbadora història sobre el risc mortal de freqüentar els volcans, que els espasmes de la carn i la passió s’imposin a les obligacions dictades pel cervell. Ambientada a la Xina de 1938, ocupada per l’exèrcit japonès, descriu inicialment la dolorosa pèrdua de la innocència d’un grup d’estudiants patriotes disposats a matar un poderós col·laboracionista i que descobreixen l’irreparable esqueixament que implica matar un ésser humà, el vertigen que acompanya el pas de la revolucionària teoria a la sempre tràgica execució. La llarga arrancada de Deseo, peligro, retratant la iniciació en la conjura i en la violència d’aquests idealistes amb fam d’acció, es fa una mica morós però del tot necessari. Arriba una seqüència que fa de revulsiu, en aquesta Ang Lee s’entossudeix a descriure amb realisme minuciós i esgarrifador, només comparable en el seu horror a l’assassinat de Gromek filmat per Hitchcock a Cortina rasgada , les innumerables ferides que pot suportar un cos abans de extingir-se.

A partir d’aquest moment, la història agafa cos i creix. La crònica d’una relació sense futur, basada al principi en l’engany i de conseqüències imprevisibles, entre una dona que ha de seduir el seu enemic per para-li la trampa letal i el malvat que es detesta a sí mateix i al qual el sexe violent li serveix de catarsi, pren una intensitat, fascinació i versemblança que espanten i commouen.

Aquest erotisme abrasador no és fingit, no vol actuar com a reclam morbós per la taquilla, et fa comprendre el que senten els personatges, la complexitat del que els està passant, la batalla entre la seva racionalitat i el seu desig. Aquesta carnositat desesperada té tensió i clima, risc i autenticitat.

Una pel·lícula amb explosions de gran cinema, una estètica notable i l’enorme capacitat del seu director per fer emocionants i creïbles els amors més tortuosos i torturats, les flors del mal. A açò contribueixen, i no poc, l’admirable Tony Leung, hermètic, cruel, turmentat i pragmàtic. A la seva alçada hi trobem la debutant Tang Wei.