A Beirut, cinc dones es reuneixen en un saló de bellesa, un microcosmos força colorista i sensual. Layale estima Rabih, però és un home casat. Nisrine és musulmana i té un problema de cara a la seves imminents noces: ja no és verge. Rima viu turmentada perquè se sent atreta per les dones. Jamale se resisteix a envellir. Rose s'ha sacrificat per tenir cura de la seva germana més gran. A la perruqueria, els homes, el sexe i la maternitat se situen en el centre de llurs converses intimes i alliberades, entre talls de cabells i depilació amb un pasta caramelitzada de sucre, aigua i llimona.

Amb aquesta sinopsi ja es pot veure la intenció de la jove directora libanesa de plasmar una gran varietat de situacions afectives al voltant de la dona, tan tòpiques com ben retratades i interpretades. Pretén posar en escena temes tan espinosos com l'adulteri, l'avortament o l'homosexualitat, però també la necessitat d'estimar i d'afirmar-se en la pròpia identitat, de recomençar la vida o restar fidel a un camí emprès. Las magnífiques interpretacions donen frescor.

Veient la pel·lícula, hom no pot evitar d'evocar Almodóvar i el seu cinema de dones, de les seves històries castisses i el seu apropament a les classes populars, a les veïnes de barri, a les relacions gens sofisticades. I un poc de tot açò hi posa Labaki, amb una estètica de colors vius i ambients despreocupats, amb personatges entranyables d'horitzons i conversa limitats, de diàlegs senzills. Alhora, també es traspua el gust pels climes de somnis romàntics i d'exotisme cultural. En definitiva, un film que la directora ha qualificat com de dones i per dones que agradarà l'espectador llaminer que cerqui històries íntimes d'amor i desamor amb ingredients una mica ensucrats... però tanmateix rera l'embolcall dolç s'amaga un sabor amarg i tota la cruesa d'unes dones que són a la vora d'un atac de (des)amor.