Al otro lado és la segona pel·lícula de Fatih Akin qui es donar a conèixer, gràcies al inesperat èxit de Contra la pared, un film estripat i una mica precipitat però on ja s'entrellucava un indiscutible vigor per conjuminar el retrat social amb el drama humà i intimista, així com una esplèndida direcció d'actors evolucionant en espais devastats que ells, tanmateix, saben omplir de vida, dolor, humor i calidesa. També s'endevinava una forma visceral de fer cinema, amb un clar missatge sociopolític i un cert rerafons autobiogràfic que ara repeteix, de forma més pausada, lírica i visualment assolida en aquest segon llargmetratge.

Akin, que abans de Al otro lado havia rodat el documental Los sonidos de Istanbul sobre les músiques del seu país d'origen, penetra amb intel·ligència, mitjançant aquest segon treball de ficció en el tema de la immigració, la violència política, la desestructuració social i els problemes dels joves i adults. La mirada de la generació jove és personificada en el personatge de Nejat ( Nurgul Yelsicav), un professor de literatura a la recerca de reparar el mal comès pel seu pare. Aquest intent de reparació el porta d'Alemanya a Istanbul. Allà coneixerem la parella formada per Aytren, una jove activista i la seva companya Lotten, que viuen una història d'amor truncada per la persecució policial i les seves filiacions polítiques. El guió de Al otro lado és complex, tanmateix el film sap maximitzar l'apartat actoral i , sense caure en cap moment en l'esteticisme, sap dotar de bellesa els moments lírics mentre filma amb implacable duresa els moments de dolor, violència i desarrelament. Entre d'altres personatges trobam Sussanne (interpretat amb saviesa per la veterana Hana Schygula), un rol complex que representa també el recel i el conservadurisme de la generació anterior envers el desconcert i ímpetu dels joves. Diríem que Atkin s'apropa en alguns moments al Téchiné de Los ladrones amb les seves històries creuades, els seus dilemes generacionals i la seva tensió espai-temporal, tot i que la seua narrativa i les seues obsessions temàtiques siguin força diferents.

Al otro lado és un excel·lent film en el qual Atkin potser vol expressar massa coses, però la força dels seus intèrprets i la intensitat d'alguns moments disculpa que ens hagi plantejat tantes preguntes sense donar cap resposta. Més enllà dels excessos i l'humor una mica barroer de la, no obstant, simpàtica i iconoclasta Contra la pared, Al otro lado és una cinta que atrapa, que confirma el talent d'un gran narrador i retratista d'escenaris socials i caràcters humans que topen en un món en crisi.