El traç estilitzat dels darrers films de Resnais se manté intacte en aquesta adaptació d’una obra de teatre d’Alan Ayckbourn. A diferència dels jocs d’atzar del díptic Smoking/No Smoking, el mateix autor britànic proporciona aquí un rondó de 7 personatges que intenten fugir de la solitud. Una agència immobiliària, inhòspits pisos de lloguer per parelles en crisi, la sofisticada barra d’un bar o els força més sòrdids domicilis dels seus cambrers i clients esdevenen els espais idonis per reflectir-la. Els actors, en estat de gràcia, posen la resta.

El veterà autor d’On connait la chanson recorre a la seva tropa habitual dels darrers anys per modelar els seus personatges al seu caprici.. Tots ells provoquen la comprensió i el patetisme de l’espectador gràcies a uns precisos diàlegs però també a la subtilitat del gest o de les mirades. Hi ha molta tendresa en la pel·lícula de Resnais sense que açò amorteixi el grau de desesperació en el qual viuen els personatges. Fantasmes cercant la seva pròpia raó d’existir, els personatges de Coeurs, aquest és el títol original, bateguen cercant l’escalfor humana que els permeti sobreviure en un París cobert per neu artificial. I Resnais es dosifica des de la mirada del Demiürg que aconsegueix fer de la ficció el reflex d’uns sentiments reals com la mateixa vida.