Jiří Menzel portava dotze anys sense dirigir un llargmetratge. Mai no ha estat un director prolífic, i el caliu del nou cinema de l’est que l’apujà els anys seixanta ja no l’assisteix. Tanmateix el txec Menzel no torna com un vestigi d’altres temps, sinó com a veterà aliè als ritmes externs. I en terreny manejable: per setè cop adapta una novel·la del gran Bohumil Hraval, qui li donà els arguments de dues de les més cèlebres de les seves pel·lícules, TRENES RIGUROSAMENTE VIGILADOS (1966) i ALONDRA EN UN HILO (1990).

Menzel treballa a cop segur, però no de manera rutinària. Conta l’ascens i caiguda d’un jove amb devoció pels diners, les dones i els plaers de la vida, que des de la posició de cambrer adopta postures polítiques, sexuals i amistoses a conveniència. Mitjançant aquest bon jan que té la virtut de caure inevitablement bé, Menzel aplica un humor amb trets de cinema mut, sensualitat a dojo, nostàlgia per una certa edat de la innocència i agilitat en el joc de flashbacks. L’esquema pot semblar típic: les voltes que dóna la vida i tot açò... Però un exquisit gust visual i una alternança entre l’esperit irònic de qui ja està de tornada de tot, i la rauxa juvenil de qui és disposat a tot, enforteixen aquesta lluminosa i vitalista sàtira.