Un arquitecte arriba a un poble per qüestions de feina. Allotjat en un motel, s’enamora de la propietària malgrat els zels del seu germà.

Sens dubte, una de les joies amagades de la producció mundial d’aquesta temporada, Wonderful Town, és un intens drama amorós, narrat amb exemplar contenció i amb una cura pels detalls que denota una mirada atenta als més subtils matisos de qualsevol relació que comença. Aquesta és la que viuen una jove encarregada d’un petit hotel tailandès situat en un poblet i un arquitecte que acaba vivint-hi. L’escenari no és casual: és un d’aquells llocs assolats fa uns anys pel tsunami. I el que la pel·lícula mostra és com la relació que neix pertorba profundament els ànims d’alguns que en són testimonis.

Però el que més crida l’atenció en una cinta presidida pel rigor i el pudor amb els quals és mostrat l’amor és l’insubornable voluntat de l’autor per fer que la peripècia tengui el final que presagien alguns núvols que la presideixen, i no el desig de premiar l’espectador amb una solució massa fàcil, una opció que dota a la vivència d’un terrible, corprenedor hàlit de mort.