El darrer film de Daniel Burman desplaça el conflicte generacional que presidia El abrazo partido cap a la figura quasi exclusiva dels pares, espectres desorientats en un apartament abandonat pels seus tres fills, ja grans. Aquestes absències es compensen amb records i cridades telefòniques de llarga distància fins que un viatge a Israel els retorna al present i a la realitat. La resta del film, la major part, és el retrat d’una parella major disposada a afrontar una nova vida. Cecilia Roth encarna la dona que ha abandonat els seus estudis de sociologia per dedicar-se als fills i a un marit absorbent. Óscar Martínez, Premi al Millor Actor en el Festival de San Sebastian, treu tot el suc possible d’un dramaturg d’èxit que compensa una crisi creativa amb una aventura sentimental amb una dentista. La càmera es mou bé en les distàncies curtes, en les petites observacions de la vida quotidiana retallada per un muntatge força precís. Burman domina la psicologia dels personatges.