Joventuts Musicals de Ciutadella
AMB EL SUPORT DE
Ajuntament de Ciutadella de Menorca
Consell Insular de Menorca
Govern de les Illes Balears
Obra social “Sa Nostra”
Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música

El intercambio

PosterTítol original:Changeling
País:EEUU (2008)
Durada:141 minuts
Direcció:Clint Eastwood
Guió:J. Michael Straczynski
Música:Clint Eastwood
Fotografia:Tom Stern
Intèrprets:Angelina Jolie, John Malkovich, Amy Ryan, Michael Kelly, Gattlin Griffith, Michelle Martin, Frank Wood, etc.
Projeccions:Dimecres 11 de febrer de 2009 a les 20:45
Dijous 12 de febrer de 2009 a les 20:45

Ressenya

El intercambio, dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Angelina Jolie i John Malkovich, és basada en fets reals ocorreguts en la ciutat de Los Angeles el 1928. Una dona, després de recuperar el seu fill a qui havien segrestat i adonar-se’n que el nen no és el seu, lluita contra unes forces de l’ordre corruptes i una opinió pública més que escèptica per aclarir el misteri. Finalment acabarà descobrint una veritat que la canviarà per sempre més...

A primera vista, EL INTERCAMBIO sembla un previ de MYSTIC RIVER (2003) o el que és el mateix, un nou capítol de la Història Secreta de la Violència i Corrupció Americana que Clint Eastwood porta escrivint des dels temps de EL FUERA DE LA LEY (1976). Si grates el vernís de glamour que cobreix les imatges d’aquest melodrama de bandera, apareix la crònica negre d’una ciutat, Los Angeles, podrida, sexista i mentidera, una mica en la línia de pel·lícules com ara CHINATOWN (Roman Polansky, 1974) o L.A. CONFIDENTIAL (Curtis Hanson, 1997). Potser aquest glamour embelleix un film que hauria de ser més sòrdid, tot sembla obeir a un càlcul perfecte: Clint Eastowood fent el que s’espera d’ell quan es posa profund i busca premi.

A EL INTERCAMBIO li falta l’intensíssim lirisme de MILLION DOLLAR BABY (2004) i l’alè fatalista de MYSTIC RIVER. Ara bé, li sobren tones de professionalitat. Sembla com si a Eastwood només li interessés perllongar la seva lloada senectud utilitzant com a alter ego a una Angeline Jolie que a cada seqüència demana ser nominada a l’Oscar —no sense merèixer-ho val a dir— tot oblidant-se que la seva heroïna és més bé unidimensional en el seu ferit sofriment.