Tota família té les seves històries i Olivier Assayas no necessita recorre a la seva per bordar aquest preciós film que transcendeix el simple exercici nostàlgic i la confrontació generacional. Una valuosa herència basada en obres d’art farcides de records personals és només el pretext per retratar amb tendresa a dues venerables senyores qui defugen sense complexes molts diversos tabús socials, ser cruel amb una generació intermitja que sacrifica la seva felicitat per mor dels seus compromisos i mostrar-se esperançat amb uns adolescents aparentment inconscients però també sensibles amb el seu passat.

El pas del temps i un tractament dels objectes elevat a la categoria de personatges doten de solidesa al retrat col·lectiu que el cineasta francès basteix amb l’ajut de Juliette Binoche, Charles Berling i l’inoblidable Edith Scob encapçalant un nombrós repartiment. Tanmateix res no seria igual sense la mirada d’Assayas en el que és sense dubte el seu film més madur. El altres vegades crispat cineasta francès dona a Las horas del verano una mirada que arranca de la pintura impressionista d’ambient rural per impregnar-se del Renoir cineasta i travessar els ponts estesos per Louis Malle a MILOU EN MAYO (1990) o Bertrand Tavernier a UN DOMINGO EN EL CAMPO (1984).