Com deu ser per a un cirurgià tenir poders divins però a la vegada haver de lluitar contra la humanitat mateixa? Com deu ser intentar salvar una vida i fracassar? Aquesta pel·lícula segueix el neurocirurgià Henry Marsh i planteja obertament el dilema de la relació doctor-pacient al llarg de la seva última missió a Ucraïna.

En Henry és un dels neurocirurgians més importants de Londres, un pioner del seu camp que cada dia es desplaça a la feina en una vella bicicleta i que es preocupa pel mal que pot provocar als pacients. «Quan s’arriba a un punt crític, podem permetre’ns perdre un braç o una cama, però jo opero dins dels pensaments i dels sentiments de les persones... i si alguna cosa surt malament, puc destrossar el caràcter d’aquella persona... per sempre».

Conduït per la necessitat d’ajudar els altres allà on pugui, en Henry fa 15 anys que viatja a Kiev per intentar millorar la neurocirurgia primitiva amb què es va trobar durant la seva primera visita l’any 1992. Avui els seus pacients el veuen com el gran salvador de l’oest, pares desesperats volen que salvi els seus fills, i el seu col·lega ucraïnès el veu com un guru i com un benefactor. Però per tota la satisfacció directa que hi troba, també hi troba diagnòstics completament erronis, infants a qui no pot salvar, i una manca d’equipament i de personal qualificat. «És com vendre l’ànima al diable, però què s’hi pot fer? El meu fill va tenir un tumor cerebral quan era un nadó i jo estava desesperat per trobar algú que el salvés. Ara no puc fugir dels qui ho necessiten».

Aquest dilema és allò que resulta interessant d’en Henry. La seva compassiva humanitat esdevé el tema universal de la pel·lícula; la lluita per fe el bé en un món imperfecte i egoista.