Demostrar que l’idioma dels comunicats oficials i del correu intern de les grans corporacions és el mateix que empraven els nazis per amagar la paraula Holocaust sota una eufemística «solució final» no és l’únic dels mèrits de La cuestión humana. A través dels descens als inferns del psicòleg del departament de recursos humans d’una petroquímica alemanya, Nicolas Klotz fa tot un exercici de memòria històrica, assenyalant amb el dit a tothom que ha permès que el totalitarisme disfressat de lògica capitalista s’hagi filtrat en les estructures de la societat occidental sense que ningú no fes res per evitar-ho.

Especialment esgarrifadores són les trobades del psicòleg, magistral Mathieu Amalric, amb un directiu que sembla haver perdut el cap, Michael Lonsdale, i amb un exempleat de la multinacional, Lou Castell. Freda com a gel, LA CUESTIÓN HUMANA retrata un univers del qual se n’ha tret la capacitat expressiva del llenguatge i la possibilitat de sentir una emoció autèntica. No és una cinta fàcil pel que té d’exercici de presa de consciència cerebral, distant i cruel, però la seva enlluernadora lucidesa la fa absolutament recomanable per a tothom i especialment per aquells que encara creuen que vivim en el millor i més lliure dels móns possibles.