Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) ha viscut una vida completament inusual. Va néixer amb molt poques possibilitats de sobreviure: tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint. Va estudiar medicina, tot i la negativa de la seva família, i va lluitar per ser reconeguda com a dona metge, primer, dins el seu país i, després, com a psiquiatra als EUA.

L’any 1969, a través del seu treball amb pacients moribunds a Chicago va escriure el seu primer llibre que la va fer mundialment famosa, Sobre la mort i els moribunds. Des de llavors, ha publicat més d’una dotzena de llibres i ha organitzat incomptables tallers i conferències arreu del món. Va ser la primera psiquiatra que va descriure les fases de la mort: pànic, negació, depressió, pacte i acceptació, que es van convertir en un clàssic de la psiquiatria. La seva màxima aspiració, però, la va trobar sempre amb els nens. Elisabeth afirmava que els més petits eren, sens dubte, també els més valents a l’hora d’encarar la mort, els que comprenien millor que aquesta era un alliberament.

Gran part del documental se centra en una entrevista personal a la increïble i infatigable Elisabeth a la seva casa d’Arizona. Com viu els seus últims dies de vida? Com veu la seva vida i la seva carrera? Com encara la seva pròpia mort? A través d’aquestes converses el film retorna a la seva vida i treball a Suïssa i als EUA. Hi apareixen també amics, companys, familiars i, sobretot, les seves germanes bessones.

Pionera en l’estudi de la mort i una de les veus que des del món científic ha defensat amb més vehemència la idea que la consciència sobreviu la fi del cos. Milers de famílies a qui la doctora Kübler-Ross va ajudar a encaixar la mort dels seus éssers estimats tenen un deute pendent amb aquesta dona, diminuta i energètica.