Per als amants de la comèdia, VACACIONES DE FERRAGOSTO (2008) és un apreciat regal, una petita joia que pren el millor del neorealisme italià tot reivindicant l’autenticitat de la gent oblidada, arraconada pel pas del temps. El plantejament de la cinta és tan senzill com perfecte, perquè aprofita el pont del 15 d’agost (el ferragosto una antiga i popular festivitat italiana) com un temps real en el qual el bullici romà para, deixant al descobert aquelles persones solitàries que la resta de l’any passen desapercebudes enmig del tràfec de la gran ciutat. Entre aquesta tipologia marginal es troben els ancians, als quals les famílies deixen abandonades, com si foren mascotes, per anar-se’n a la platja més lleugers d’equipatge.

Cert és que el pacient Gianni, que bastant té a ocupar-se de la seva anciana mare, no arriba a la feina geriàtrica-assistencial per vocació, sinó per pura necessitat econòmica. La seva pertinença a una classe mitjana vinguda a menys l’obliga, per mor d’uns deutes, a acollir en el seu vell pis del Trastavere a tres venerables senyores més, les quals saben molt bé que els diners ajuden a fer qualsevol situació més bona de portar i és que a l’amfitrió li agrada cuinar productes de primera qualitat degudament acompanyats d’una copeta de bon vi blanc en el punt de gelor necessari per passar la calor. Tots ells es fan companyia i troben el millor antídot contra la soledat. VACACIONES DE FERRAGOSTO esdevé una genial miniatura que extreu de la brevetat la seva més gran virtut a base de dominar la duració precisa dins l’escala narrativa de l’anècdota.