Dues pel·lícules de recent estrena, STILL WALKING (2008) (el proper dia 12 de desembre al nostre CineClub), de Hirokazu Koreeda, i la que aquí ens ocupa, demostren a les clares l’allargada ombra que ha deixat en el cinema japonès el gran Yasujiro Ozu. Ambdues són històries familiars, ambdues són narrades amb to pausat i equilibrat, però difereixen en quelcom essencial: al rigor de Koreeda oposa Takita un aire, diguem-ne per entendre’ns, més lleuger; es permet algunes situacions d’estampeta massa fàcils impròpies d’un veterà amb més de 40 títols a l’esquena.

Però dit açò, s’ha de dir que DESPEDIDAS (2008) és un sòlid drama de segones oportunitats, que toca un tema molt actual —el de certs professionals als quals la vida empeny a baratar de feina— i que mostra, amb entomològica precisió, tot el ritual de la mort present encara en la vella tradició nipona del traspàs. És un film savi, per moments fins i tot bell i permet una visió molt ampla de les relacions socials del Japó d’avui dia.