Dit de presa, EL PRIMER DÍA DEL RESTO DE TU VIDA (2008) narra alguns moments determinants en la vida d’una família de classe mitjana francesa en l’arc temporal de 12 anys, entre 1988 i 2000. És, com a bona part dels drames contemporanis, vinguin d’on vinguin, l’enèsima capbussada en els amagatalls del més gran i més discutit invent de l’ésser humà: la institució familiar. Tanmateix, encara que sembli una paradoxa, no n’és una altra més, Rémi Bezançon assoleix, en la seva segona pel·lícula, donar-hi a la seva proposta un aire clarament personal.

Les relacions traçades entre els personatges, el fet que l’estructura narrativa reposi consecutivament en cadascun dels cinc protagonistes, i fins certes característiques una mica estranyes d’algun d’ells atorguen el film aquest aire propi, una fisonomia reconeixible. I al final, quan es produeix la clausura del relat, queda en la retina de l’espectador la comprovació de la dificultat moltes vegades de recórrer els camins de l’estimació, de la comprensió i de la tolerància.