Joves reporters birmans lluiten per informar des d’un país tan aïllat com el seu, tot i el risc de tortura i cadena perpètua a què s’exposen. Armats amb les seves petites càmeres, viuen l’essència del periodisme i insisteixen a mantenir el flux de notícies. El material periodístic es converteix en material de contraban que retorna a Birmània via satèl·lit, a través dels mitjans internacionals.

Joshua, un jove de 27 anys, relata en primera persona com el seu grup de reporters s’organitza i viu l’aixecament dels monjos contra el règim militar a Birmània l’any 2007. Després de les primeres protestes, els equips de televisió estrangers són expulsats del país i Joshua i el seu equip es converteixen en els únics responsables de mantenir viva la revolució a totes les televisions del món. Ràpidament el règim és conscient del poder de la càmera i els reporters són constantment perseguits pels agents del govern que veuen els mitjans sabotejadors com la major presa.

Una visió única del periodisme d’alt risc i de dissidència en un estat policial i, al mateix temps, un document íntegre sobre els històrics i dramàtics fets de setembre de 2007.

Nascut l’any 1965 a Copenhaguen, Anders Østergaard, es va llicenciar en periodisme a la Danish School of Journalism. Entre 1991 i 1996 exercí de redactor i estrateg publicitari i, de forma puntual, d’assistent de direcció per a la unitat de documentals de la televisió pública danesa. La seva carrera com a director de documentals arrancà el 1996. Guardonat amb el premi al millor documental al Festival de Cine d’Odense el 1999 per The Magnus, és el guionista i director de la coproducció internacional Tintin et Moi (2003) –estrenada l’any 2007 dins del cicle El Documental del Mes– i el documental Gasolin (2006).