Dilluns 17 d’agost de 2015 a les 21:30

Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)

• Presentació
• Programa
• Preu de les entrades

El 1982 va aparèixer en les pantalles de televisió un jove de 12 anys interpretant a Mozart quan era nen al costat de Michel Bouquet en la minisèrie de Marcel Bluwal consagrada a la vida del compositor. Després d’aquesta experiència com a actor, Jean-François Dichamp, qui des dels seus inicis al piano amb la seva mare i al conservatori de Boulogne (classe de Geneviève Ibanez), se sentia més músic que actor, anava aviat a preferir el camí sinuós del Conservatori de Paris i dels concursos internacionals. Primer premi per unanimitat del Conservatori Nacional Superior de Música de Paris el 1986, i alumne de Jean-Claude Pennetier en el seu tercer cicle, Jean-François no triga a tornar-se en un dels més brillants estudiants de Nikita Magaloff i de Maria Curcio, deixebla de Schnabel, qui li brinda un coneixement profund del piano i àmplia el seu horitzó musical.

La collita de recompenses internacionals no es fa esperar: tres premis en el concurs internacional de Santander (premi de finalista, premi especial «talents joves» i el premi «especial Chopin» lliurat per l’esposa d’Arthur Rubinstein) són el punt de partida de una carrera acollida tant a Polònia, Irlanda, Anglaterra (on va viure quatre anys), Alemanya, Espanya, Turquia, Romania com els Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Xile, Holanda, Portugal, Algèria, Xipre, i Paraguai: «A very sensitive artist» diu el Times, «dons innats per a Chopin» li contesta en eco The Independent on Sunday. La premsa mexicana també s’entusiasma amb ell com El Norte «la seva presentació va ser un veritable esdeveniment musical i així ho va entendre el públic que va ovacionar dempeus al terme del seu magnífic recital» o El Diario de Monterrey «No hi ha dubte, amb Dichamp descobrim una nova dimensió de Liszt» i «Dichamp enamorà al públic amb el seu art, despertant onades d’aplaudiments i bravos», mentre L’Humanité saluda «una maduresa exemplar en aquest jove músic».

Convidat per France Musiques i els Festivals Chopin de Duzniki (Polònia), de les «Chorégies d’Orange», dels «Midis Musicaux du Châtelet» a Paris, de la «Festa dóna Musica» a Lisboa, el Festival Internacional de la Roque d’Anthéron i les «Folles Journées de Nantes». Va participar també tres vegades al Festival Internacional de Frutillar a Xile, el Festival de Piano de Monterrey a Mèxic, i dues vegades en la «International Piano Series» de Charleston a South Carolina (USA). Ha tocat també els dos concerts de Liszt amb l’Orquestra Filharmònica de Debrecen (Hongria) en el mateix programa, els dos concerts de Chopin també en el mateix programa, el concert de Schumann amb l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Mèxic, el concert en Re menor de Brahms amb l’Orquestra Simfònica de Cali (Colòmbia) i diversos concerts de Mozart.

Web oficial

Concert memorial Anton Aguiló (1931-2014)