Andrei Konchalovsky mescla ficció i documental en un film que sublima el costumisme, el mescla amb el paisatge per il·lustrar-nos la intimitat d’homes i dones fortament marcats per l’aïllament.

Els habitants del llac Kenozero viuen de la mateixa manera que els seus avantpassats. En aquesta petita comunitat, on tothom es coneix, només es produeix el necessari per a la supervivència. Només es comuniquen amb l’exterior gràcies a la llanxa del carter, però quan algú roba el motor de l’embarcació i, a més, la dona que estima s’escapa a la ciutat, el carter emprendrà un viatge d’autodescoberta que l’ajudarà a comprendre que no hi ha res millor que la llar.