The Monastery narra la història entre el senyor Vig, de 82 anys, i la germana Ambrosija, una jove monja russa. El senyor Jørgen Lauresen Vig és un avi ben educat, solter, propietari d'un vell castell situat a la Dinamarca rural. Des que el va comprar als anys 50 el senyor Vig somnia en convertir-lo en un monestir. Ara, per fi, el seu somni es farà realitat. Una delegació de monges ortodoxes russes encapçalada per la germana Ambrosija arriba per primer cop a Dinamarca per tal de valorar si el castell està en condicions de convertir-se en un monestir com cal. Però, és clar, les monges saben molt bé quines són les seves necessitats i poden arribar a ser tant tossudes com el senyor Vig.

Transmetre temes transcendents amb una abassegadora senzillesa. En açò rau la gran virtut del primer llargmetratge de ficció d'una debutant que porta el cinema en les seves venes. Filla d'un dels més anomenats cineastes iranians i germana d'una altra directora ja consagrada, Hana Makhmalbaf té a penes 19 anys però el seu film demostra tanta maduresa com sensibilitat. Emmarcada entre les gegants estàtues dels Budes que els talibans afganesos volaren amb dinamita, la història de la filleta que lluita contra totes les adversitats per anar a escola adquireix una particular volada simbòlica. La discriminació de la dona en una societat masclista es fa més evident encara quan la petita protagonista és atacada per uns filets que juguen a la guerra.

Jorge Blasco estudia al Conservatori Joaquín Maya de Pamplona, al Conservatori Andrés Isasi de Getxo amb Guadalupe L. Castelo i al Conservatori Superior Jesús Guridi de Vitòria amb Albert Nieto on obté el Premi d'Honor de Final de Carrera.

Ha participat en classes magistrals amb professors de la talla de Vitaly Margulis, Joaquín Achúcarro, Roy Howat, Luca Chiantore, Gyorgy Sandor, Lazar Berman, András Schiff, Emmanuel Krasovsky, Ralph Gothoni, Alexander Satz, Peter Frankl, Zoltan Kocsis, Eric Heidsieck, Aquiles Delle-Vigne, Boris Berman i amb Galina Eguiazarova, professora de pianistes com ara Radu Lupu o Arcadi Volodos, que ha estat decisiva per a la seva formació artística.

Al otro lado és la segona pel·lícula de Fatih Akin qui es donar a conèixer, gràcies al inesperat èxit de Contra la pared, un film estripat i una mica precipitat però on ja s'entrellucava un indiscutible vigor per conjuminar el retrat social amb el drama humà i intimista, així com una esplèndida direcció d'actors evolucionant en espais devastats que ells, tanmateix, saben omplir de vida, dolor, humor i calidesa. També s'endevinava una forma visceral de fer cinema, amb un clar missatge sociopolític i un cert rerafons autobiogràfic que ara repeteix, de forma més pausada, lírica i visualment assolida en aquest segon llargmetratge.

Nascuda a Ciutadella de Menorca al 1990, inicià els seus estudis a l'edat de sis anys a l'Escola Municipal de Música. Al 1999, fou acceptada al Conservatori de Menorca amb les màximes qualificacions, en el que cursà Grau Elemental i primer i segon de Grau Mitjà. Des de ben petita tocà a diversos concerts, realitzant el seu primer concert públic dins el cicle Dilluns de Música organitzat per JJ.MM. de Ciutadella a l'edat de tretze anys.

Versió original en basc, castellà, gujarati, hindi, tsaatan, amazic, francès, sahrauí, sami, anglès i mongol subtitulada en català

La txalaparta és un instrument musical únic. Es toca entre dues persones i la música que en sorgeix no pertany a cap de les dues, sinó al fet de trobar-se i dialogar.

Nömadak Tx relata el desig de dos músics de fer de la txalaparta un lloc de trobada, no sols entre persones, sinó també entre cultures. Moguts per aquest desig, els dos protagonistes viatgen a llocs recòndits del planeta a la recerca de diferents sons i veus. Conviuen amb els adivasi –els 'destacats' de l'Índia-, amb els sami de Lapònia, amb els habitants de l'estepa mongola i amb el poble sahrauí. Cada trobada és única, una font de sorpreses i experiències extraordinàries.

Crítica per confirmar