Què Feim?

Els propers actes que organitzam els trobareu a les diferents seccions Clàssics tot l’any, Dilluns de Música, Cineclub i Festival de Música d’Estiu. També  al cercador d’esdeveniments programats o al calendari del menú lateral.

Tot començant el 2018, Joventuts Musicals de Ciutadella, ho fa carregada de projectes i il·lusions que volem compartir amb tots els socis i sòcies, i alhora amb la resta de ciutadans que viuen amb il·lusió les propostes culturals que oferim. Aquest any també ho fem celebrant 60 anys de la fundació de la nostra Entitat.

60 anys és una data prou significativa en un món on el moviment associatiu està en crisi. El fet de l’entrega, sense altre pretensió que fer coses junts pel bé comú, no és un valor que estigui de moda. Joventuts Musicals de Ciutadella es manté ferm en aquesta idea, posant les ganes d’oferir Música i Cultura a una societat abduïda per tants d’estímuls externs que a vegades porten a l’apatia i al consum massiu de productes dissenyats per no pensar.

Volem donar un caire de celebració a totes les activitats que tenim programades aquest any, per recordar, precisament, la generositat dels que durant aquests 60 anys han entregat el seu temps i dedicació a fer possible una programació musical i cultural de primer ordre a Ciutadella i a Menorca, i que ens ha distingit precisament per açò, per ser un poble on la Cultura importa i hi te cabuda. El resultat de la riquesa d’activitats artístiques i Musicals que vivim avui no es pot entendre sense la presencia de Joventuts Musicals de Ciutadella al llarg de la historia més recent.

Tenim el gust de presentar-vos el logo commemoratiu que generosament ha dissenyat Mercè Orléans. En paraules de l’artista “he optat pel nombre ben gros, seguint l’estructura de l’espiral segons la proporció àuria”. Volem veure-hi, en aquesta intenció l’harmonia de les proporcions, l’harmonia de la música, en harmonia amb la vida que ens envolta.

Vos convidem idò a celebrar-ho amb nosaltres.

Visca la Música!

 

Dimecres 21 i dijous 22 de novembre al Cineclub projectam la pel·lícula Cold War.

El divendres 23 de novembre al cicle Clàssics tot l’any us oferim un concert de “Il gesto armonico”.

Trobareu informació de les projeccions i concerts aquí

 

Cineclub

COLD WAR

Projeccions: dimecres 21 a les 20:30; dijous 22 a les 20:30

 

  • País: Polònia, França, Anglaterra (2018)
  • Durada: 88 minuts
  • Direcció: Pawel Pawlikowski
  • Guió: Pawel Pawlikowski, Janusz Glowacki, Piotr Borkowski
  • Fotografia: Lukasz Zal
  • Intèrprets Joanna Kulig, Tomasz Kot, Borys Szyc,… VOSE (polonès, francès, alemany, rus, italià, croat).

  • Considerada per molts (crítics) com la millor pel·lícula de l’any, el film suma una bellíssima fotografia amb una bella i trista historia que promet robar-nos el cor. Després de la fantàstica “Ida” Pawlikowski aconsegueix aquesta obra mestra de principi a fi.
  • SINOPSI: Amb la Guerra Freda com a teló de fons, “Cold War” presenta una apassionada història d’amor entre dues persones de diferent origen i temperament que són totalment incompatibles, però el destí els condemna a estar junts.

 

Clàssics tot l’any

Il gesto armonico

Els sons de la llegenda negra. La conjuració de Venècia.

Il Gesto Armonico és un ensemble fundat el 2014 per els músics Laura Sintes i Dimitri Kindynis, als que posteriorment s’uní Eva Febrer, creat amb la voluntat d’explorar, estudiar i interpretar els diferents repertoris de música de cambra dels segles XVII i XVIII tot seguint criteris històrics i instruments originals.
Un dels objectius és fer una aproximació el més acurada possible a la interpretació històricament informada en cadascun dels seus projectes, pel que la vessant de recerca, documentació i estudi en profunditat de tractats i altres fonts originals és un dels pilars d’Il Gesto Armonico.
Com a ensemble, es tracta d’una formació versàtil, que compta amb un número de músics major o menor en funció del programa que es treballa en cada moment. Han realitzat diversos concerts a Catalunya i les Illes Balears des de la seva formació, presentant diversos programes entre els que cal destacar “Papa Haydn”, un concert dedicat íntegrament a la música de cambra del compositor Joseph Haydn; “Els Germans Pla”, en el que han redescobert i apropat al públic composicions dels germans compositors catalans Joan i Josep Pla; o “Sentio, ergo sum”, amb un programa inspirat en el tractat “Les Passions de l’Anima” del filòsof René Descartes. També són grup resident del VII Festival de Música Antiga d’Es Migjorn Gran (Menorca). Actualment, tenen prevists en agenda diferents concerts a Catalunya, les Illes Balears i França. Pel que fa a projectes futurs, el 2018 tenen programada una col·laboració amb el reconegut ballarí i coreògraf de danses històriques Nick Nguyen, en la qual dirigiran la part musical de la posada en escena d’una comédie-ballet francesa, molt relacionada amb les danses franceses del període barroc, i que els portarà a França, Catalunya i Menorca. Aquest espectacle, La Danza de Céfalo y Procris. Arden!, està programat en la 41a edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro. I pel 2019, tenen en agenda la interpretació íntegra del primer volum de la Tafelmusik de Telemann juntament amb el prestigiós mestre Sigiswald Kuijken, a Menorca.

Joana Bibiloni, cant

Comença els seus estudis musicals als 8 anys a la seva ciutat natal, Alaior (Menorca), on des de la infantesa forma part de la coral infantil, on va seguir cantant fins els 15 anys. D’aquesta coral infantil de l’escola de música Espai Rotger, va passar a formar part de la Coral Sant Antoni de Maó, mentre la seva passió pel cant i el món coral anava en augment. Uns anys més tard, va entrar al Cor de Cambra de la Universitat de les Illes Balears. El 2002 es trasllada a Barcelona per cursar Pedagogia Musical a l’ESMUC i cant amb la soprano Mercè P untí. Paral·lelament, és part de la Coral de Noies de l’Hospitalet, dirigida per Xavier Sans, i posteriorment canta amb Lieder Càmera amb qui treballa dirigida per mestres com Josep Vila, Xavier Pastrana, Elisenda Carrasco i Eduard Vila. També ha participat en el projecte Phonix 2.0 amb Lluís Vilamajor. Actualment continua la seva formació de la mà del baix i logopeda Xavier Sans.

 

 

 

Eva Febrer, Violí barroc

És llicenciada en violí modern al Conservatori Superior de les Illes Balears, centre on va estudiar els estudis superiors de violí amb els professors Enrique Palomares i Agustín León Ara. Posteriorment, s’inicia en el món de la interpretació tot seguint criteris històricament documentats amb Barry Sargent. Amb aquest professor rep les primeres nocions d’interpretació amb arquet i instrument còpia de  l’època. Paral·lelament es llicencia en Història i Ciències de la Música a la Universitat de La Rioja i es forma a l’ESMÚC (Escola Superior de Música de Catalunya) realitzant dos anys d’estudis de postgraduat amb el professor Emilio Moreno. Ha treballat amb prestigiosos músics com ara Lorenzo Coppola, Emmanuel Balssa, Guya Martinini, Sigiswald Kuijken, Manfredo Kraemer, Pablo Valetti, Andrew Ackerman, Emilio Moreno, Quartet Casals, Gordan Nikolich, Endellion Quartet, Carol Salter, Beverly Lunt, Vartan Manoogian, Andrew Watkinson, Barry Sargent, Chiara Banchini, Lorenza Borrani, Timoti Fregni, Giorgio Mandolesi, Gottfried von der Goltz, Orquestra Barroca de Friburg, La  Petite Bande. Forma part de l’orquestra clàssica amb instruments històrics El Teatre Instrumental, l’Orquestra de Cam- bra Illa de Menorca i l’Orquestra del Montsalvat. Ha realitzat concerts i actuacions arreu de les illes Ba- lears, Cataunya, Itàlia i Alemanya. És professora de violí, història de la música i d’una assignatura dedicada a la interpretació de la musica an- tiga al Conservatori professional de música de Menorca. Eva toca un violí Franz Jais original del 1729

 

Laura Sintes, traverso

Natural de Menorca, va obtenir el Grau Professional de flauta travessera en el Conservatori de Badalona, el Grau Superior de Música Antiga en l’especialitat de flauta travessera barroca i del renaixement amb las màximes qualificacions per unanimitat del jurat en el Conservatori de Toulouse (França), el Grau Superior de Musicologia Històrica i el Màster en Interpretació de la Música Antiga a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), graduant-se amb un treball de recerca sobre la dansa barroca. Paral·lelament, re-alitza diversos cursos d’especialització en el repertori i la interpretació de la música medieval en los cursos Cerverí de Girona, con el Dr. Mauricio Molina i Norbert Rodenkirchen. Actualment, compagina la seva tasca en la difusió de les danses històriques (a través de cursos i en la participació en diversos projectes com a ballarina i coreògrafa), amb la vessant interpretativa. Col·labora amb l’Orquestra Barroca de la ciu-tat de Toulouse i forma part de diversos ensembles dedicats a la reconstrucció històrica de la música antiga de diversos períodes (Edat Mitjana, Renaixement i Barroc), entre ells amb el grup medieval Mirall de Trobar.

 

 

 

Dimitri Kindynis, violoncel

Nascut a Papetee ( Tahiti) Dimitri Kindynis comença amb el violoncel a la seva ciutat natal , després d’haver-se iniciat en la música amb el piano. A la finalització dels seus estudis en el Conservatori de Paris, col·labora amb nombroses orquestres com l’Orchestre Phillarmonique de Radio France, l’Orchestre des Réggions Européenes, abans d’entrar a formar part de la Tokyo Symphony Orchestra el 2007. Ha realitzat nombrosos concerts que l’han portat fins Amèrica (Nova York, Mèxic, Perú, Colòmbia, Xile ) i en el Pacífic (Nova Zelanda, Tahiti, Hawaii). La importància de compartir i transmetre a través de l’ensenyament també el va fer traslladar-se a Palestina el 2011, on va ser professor de violoncel i contrabaix. Allà, a més, ha experimentat fent arranjaments de música francesa per a viola, llaüt i percussió àrabs. A la seva tornada a Europa s’especialitza en la interpretació d’instruments històrics como el violoncel barroc, la viola de gamba i el violone. En l’actualitat perfecciona els seus coneixements sobre aquests instruments i els diferents estils interpretatius en l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) de Barcelona, així com en diverses masterclasses i concerts que dóna arreu d’Europa. Actualment resideix a Barcelona on col·labora amb diversos ensembles de música antiga com l’Orquestra Barroca Catalana, l’Orquesta Barroca de Barcelona o el Bach Collegium Japan.

 

 

Patricia Romero, clavicèmbal

Nascuda a Menorca el 1993, és graduada en el Grau Superior de piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on ha estudiat amb Vladislav Bronevetzky. A part, ha rebut classes també de diversos professors, entre els quals destaquen Isabel Fèlix, Luba Kletsova i Gennady Dzyubenko, entre d’altres. Ha estat guardonada en diverses edicions del Concurs Internacional de piano de Vila de Capdepera i va ser escollida per representar les Illes Balears a la fase nacional del IX Certamen Nacional de Interpretación “Intercentros Melómano”. Interessada en la interpretació històrica, ha rebut classes de clavicèmbal per part d’Eduard Martínez Borruel a l’ESMUC, Jacques Ogg i Sigiswald Kuijken. Com a clavecinista ha col·laborat amb la Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca i amb el Gran Conjunt d’Antiga de l’Esmuc, així com també ha actuat en el Festival de Música Antiga de Besançon-Monfaucon (França) com a part de l’Ensemble Cristofori, sota la Direcció d’Arthur Schoondrwoerd, i al Festival de Música Antiga des Migjorn Gran. Actualment compagina la docència amb el Màster d’Estudis Avançats en Interpretació de piano a l’ESMUC i és membre del grup de música moderna Sommeliers, amb el que actua de forma continuada des del 2016.

PRESENTACIÓ

Venècia. Matinada del 19 de maig de 1618. Els canals s’omplen de cadàvers i els carrers, de cossos penjats. Una foguera crema dos ninots que anhelen personificar al duc d’Osuna, virrei espanyol de Nàpols, i al poeta Francisco de Quevedo, el seu secretari. És el resultat de l’enigmàtica i confusa intriga diplomàtica entre la Monarquia Hispànica de Felip III i la Sereníssima República de Venècia: la Conjuració de Venècia.

La rivalitat entre Venècia i Espanya va anar augmentant de manera paral·lela a l’ambició de Pedro Téllez Girón, duc d’Osuna, especialment quan el seu secretari i amic íntim, Francisco de Quevedo, va aconseguir a cop de suborn el seu nomenament com a virrei de Sicília, i posteriorment, de Nàpols. Osuna, seguint la seva política enfocada a consolidar l’autoritat espanyola a Itàlia, va idear un complot que pretenia crear tal situació de caos i inestabilitat a la República Sereníssima que justifiqués l’actuació de la flota privada que el duc d’Osuna mantenia a l’aguait a les portes de Venècia. Així doncs, tota una xarxa d’espies, meuques i personatges d’autoritat que ja havia organitzat l’ambaixador de Felip III el marquès de Bedmar, reforçada per corsaris francesos i holandesos contractats per l’ocasió, va rebre la missió d’assetjar els centres neuràlgics de la ciutat, fer volar el poderós arsenal i fer desaparèixer com fos el Dux per imposar un govern favorable a Espanya. Una estratègia que semblava brillant fins que una carta anònima va trair el complot d’Osuna, confirmant la seva existència a les autoritats locals.

La Conjuració de Venècia havia fracassat…o potser va tenir èxit si es dóna per vàlida la versió de que tot va ser un intel·ligent muntatge dels venecians per treure’s de sobre uns virreis ansiosos de poder provinents de terres llunyanes que pretenien fer-se amb el control de la seva sobirania, i amb uns plans inexistents. Al final, Osuna, Bedmar i Quevedo, que sempre es van mantenir en la seva negació de responsabilitat, van acabar sent destituïts del seu càrrec pel duc de Lerma.

La batalla perduda, però, en realitat va ser la de la propaganda sobre el tema que només va servir per engrossir la Llegenda Negra espanyola, que recull històries com la que relata l’enginyosa manera com l’escriptor Quevedo es va salvar del linxament, fugint de la República de nit disfressat de captaire i passant desapercebut davant dels seus perseguidors gràcies al domini que havia adquirit del dialecte venecià.

El programa que presentem s’inspira en la boira musical d’aquesta primavera veneciana de 1618, a mode de banda sonora de la controvertida Conjuració de Venècia, incloent compositors de les dues penínsules que van viure aquest moment a la seva manera i en circumstàncies diverses.

Claudio Monteverdi (1567-1643) va viure en primera mà tota la revolta des d’un lloc privilegiat, ja que el 1613 va ser nomenat mestre de cor i director de la Basílica de Sant Marc de Venècia i mestre de música de la Sereníssima República de Venècia.

Bartolomeo Montalbano  (1598-1651) i l’organista Girolamo Frescobaldi (1583-1643), que com a organistes de les basíliques de Palermo i Sant Pere de Roma, respectivament, tenien contacte amb altres músics afins italians, com Monteverdi, i també van tenir estades a la ciutat de Venècia durant dates properes a la Conjuració.

A l’altra banda de l’Adriàtic i com a representants de la música creada a Espanya durant el regnat de Felip III, monarca que va patir en primera persona el complot venecià, podrem escoltar obres de Juan Blas de Castro (1561-1631), amic i col·laborador del rival de Quevedo, el també escriptor Lope de Vega, músic de cambra del rei Felip III i posterior ment el seu “ujier” o criat personal; Mateo Romero (1575-1647), compositor d’origen flamenc conegut com “Mestre Capità” molt admirat a l’Espanya de la primera meitat del segle XVII sobretot en els cercles cortesans, nomenat mestre de la Capilla Real de Madrid i successor de Felipe Maria Rogier com a prevere de la Catedral de Toledo; i Gabriel Díaz (1590-1638), tinent de la Capilla Real de Felip III fins el 1612,posteriorment mestre de capella de la Catedral de Córdoba gràcies a la mediació de Luis de Góngora i músic del duc de Lerma, qui succeiria al duc d’Osuna coma virrei de la República Sereníssima després de la Conjuració de Venècia.

 

De la Asia fue terror, de Europa espanto,
Y de la África rayo fulminante;
Los golfos y los puertos de Levante
Con sangre calentó, creció con llanto.
Su nombre solo fue vitoria en cuanto
Reina la luna en el mayor turbante;
Pacificó motines en Brabante:
Que su grandeza sola pudo tanto.
Divorcio fue del mar y de Venecia,
Su desposorio dirimiendo el peso
De naves, que temblaron Chipre y Grecia.
¡Y a tanto vencedor venció un proceso!
De su desdicha su valor se precia:
¡Murió en prisión, y muerto estuvo presó!

Francisco de Quevedo
(Inscripció en el Túmul de Don Pedro Girón, Duque de Osuna, Virrey u Capitán General de las Dos Sicílias)

 

PROGRAMA

Simfonia op. 1 no4 “Geloso” (1629)

Capriccio di durezze F 4.09 (1624)
Il primo libro di caprici fati sopra diversi soggetti, et arie in partitura, F 1862

Et pur dunque vero (1632)
Scherzi Musicali, SV 250

Ya no les pienso pedir más lágrimas
Cancionero de la Sablonara (1624-25)

Sonata prima per violino e basso continuo
Sonate Concertante in stil moderno, libro secundo (1629)

Si dolce e’l tormento (1624)
SV 332

Aquella hermosa aldeana
Cancionero de la Sablonara (1624-25)

Ohimè ch’io cado (1624)

Quarto scherzo delle ariose vaghezze, SV 316

El que altivos imposibles
Cancionero de la Sablonara (1624-25)

Damigella tutta bella
Scherzi Musicali, SV 235

Bartolomeo MONTALBANO (1598– 1651)

Girolamo FRESCOBALDI
(1583-1643)

Claudio MONTEVERDI
(1567-1643)

Juan BLAS DE CASTRO
(1561-1631)

Dario CASTELLO
(c. 1590-c. 1630)

Claudio MONTEVERDI
(1567-1643)

Mateo ROMERO, “Maestro Capitán”
(1575-1647)

Claudio MONTEVERDI

(1567-1643)

Gabriel DIAZ
(1590-1638)

Claudio MONTEVERDI
(1567-1643)