49è Festival de Música JJMM
“Sense música la vida seria un error”, deia Friedrich Nietzsche. D’aquí que Joventuts Musicals de Ciutadella hi posi sentit comú, humanitzat, a les seues activitats i faci que la vida sigui un encert. I ho encerta gairebé des de fa mig segle amb el Festival de Música d’Estiu, per tant cal el reconeixement explícit d’aquesta entitat que, de forma incessant, ha aportat molt a la Cultura illenca. Fins i tot ara que la societat viu una crisi sens precedent hi posa cara a l’adversitat. Les restriccions socials per mor de la pandèmia han posat de manifest -i més que mai- el valor de la Cultura. D’aquí que JJMM no s’hagi arronsat. Durant aquest temps s’ha fet circular un lema virtual: ‘la cultura és segura’. Sens dubte un missatge per defensar-se de les limitacions imposades. Un greuge que ha tingut la reacció del sector. Tanmateix, el lema més universal –ara i sempre- hauria de ser ‘La Cultura és necessària’, perquè aquesta és l’aliment de l’ànima, l’esperit de la nostra existència i la creativitat per al progrés. 
La vocació musical de l’entitat malda, endemés i sovint, d’enllaçar altres disciplines artístiques que engalanen i complementen la seua oferta. Enguany el seu cartell de presentació és una obra del traspassat pintor Pepe Torrent Vivó. És aquesta, també, una manera d’homenatge als creadors més propers. Els artistes tenen allò de la immortalitat i JJMM enguany té aquest gest de memòria. La pintura de Torrent Vivó té una originalitat pictòrica indiscutible. La creativitat traçada als seus llenços s’esmuny a través de la imaginació. La seua realitat artística és el seu surrealisme, la forma com va veure i entendre la vida; la manera com l’observava, plasmada també des de la visió onírica: les seues figures esllanguides o escanyolides; l’expressió de mirades incrustades dins l’entorn; l’elecció cromàtica… El cartell d’enguany el protagonitza el blanc i negre, que representa contrast i fusió. Un element geogràfic, un topònim, un indret… són humanitzats entre cels i mars, entre somni i quotidianitat, entre diversitat i interpretació. I hi ha l’Ésser i la Terra com a conjuminació indissociable.
Heus aquí, per tant, l’oferta musical generosa; el plaer per a l’oïda, les arts complementàries d’un estiu melòdic i el desig de la llibertat que ens proporciona la Cultura. Si, com ha dit algú, és ‘a través del somni que trobarem la llibertat’, sabrem, idò, que Orfeu i Morfeu somriuran plegats i ens protegiran.
Bep Joan Casasnovas