Marina Plovins, soprano – Óscar Amieva, piano
Óscar Amieva, piano.
Llicenciat en les especialitats de Piano i Música de Cambra. Cursà els seus estudis al Conservatori Superior de Bilbao, sent Carlos Ibarra i Richard Vandra els professors més destacats. Durant els darrers anys de formació a Bilbao va treballar en profunditat amb el concertista internacional Sergei Yerokhin.
Posteriorment es traslladà a Rotterdam, on continuà els estudis de perfeccionament pianístic sota la supervisió d’Aquiles Delle Vigne. Integrant del duet Scherzando, amb la clarinetista Garazi Orueta, formació musical amb una trajectòria ja consolidada, guanyen el Primer Premi del Concurs Internacional de Música de Cambra per a estudiants de Máster dels Conservatoris de La Haia, Rotterdam i Amsterdam, obtenint una gira de concerts que inclouria Bèlgica, Alemanya i Holanda, tenint el seu punt àlgid l’actuació a la Catedral de Rotterdam.
Després d’un any i mig a Holanda, es trasllada a París, on incorporarà la tècnica francesa al seu bagatge de la mà de la pianista Nathalie Juchors, eina que será la base de la seva visió pedagògica a partir d’aquell moment. Després de breus períodes al País Basc, Palma de Mallorca i Barcelona, finalment, Menorca es converteix en la
seva llar; actualment exerceix com a professor de Piano i Repertori al Conservatori Professional de Menorca al mateix temps que manté una activa presencia musical col·laborant habitualment amb diverses institucions musicals de l’illa.
La seva experiència en la docència abasta més de vint anys, i en la disciplina de repertorista ha estat treballant durant més de trenta anys amb cantants, instrumentistes de vent-metall, vent-fusta, corda i percussió, formant part de diferents agrupacions des de petits grups de cambra fins la gran orquestra. En l’actualitat, forma duet amb la seva parella Marina Plovins.
Marina Plovins, soprano.
Ha estat vinculada amb el cant des de la més tendre infantesa, iniciant-se en aquesta disciplina de la ma de Corretja Genestar, directora de l’Escolania de Ciutadella, formació coral de la qual fou integrant durant més de deu anys, compartint escenari amb el baríton Joan Pons, Les petits chanteurs de Saint Marc, entre altres, i gaudint i aprenent dels nombrosos intercanvis amb diverses corals nacionals.
Durant la seva adolescència cursà la doble especialitat de Piano i Cant Líric amb els professors Guillem Busquets, Antonio Bonete i Maria Victoria Vicente al
Conservatori Professional de Menorca. Durant aquests anys, la relació amb professors com Biel Barceló, Toni Pons o Martina Garriga, entre altres, li permet participar en projectes com la sarsuela Marina, la banda sonora de Cónan el Bárbaro, així com altres concerts lírics amb diverses formacions instrumentals.
Després d’obtenir els citats graus professionals, continua la formació al Conservatori Superior de Balears en l’especialitat de Cant Líric, rebent classes de Josep Miquel Ribot, Michelle Wegwart, Eulàlia Salbanyà, Felipe Aguirre, Jesús López i Francisco Poyato, entre altres. El seu TFG, puntuat amb Matrícula d’Honor, va obtenir el primer premi de la Vª Edició Premis Feliciano Fuster de l’Ateneu de Maó.
Compagina aquesta faceta interpretativa amb el món de la docència a centres com
l’Ateneu i l’Orfeó de Maó, i també encara el rol de directora de cor de diferents agrupacions, destacant actuacions com les operetes La Bella Helena o La viuda Alegre.
Durant els darrers anys ha estat integrant del trio a capella Speculum Musicae, formació que treballa repertori Renaixentista i Barroc. Actualment, juntament a la seva parella, focalitza la dedicació al món de la música amb el duet Il dolce far niente.
L’HEURE EXQUISE
Viatge musical a través de la chanson française del segle XIX-XX
… Sons que es transformen en pinzellades …
… Silencis que suspenen el temps …
… Una dolça catarsi …
El poder eclèctic que inundava la societat parisenca de mitjan segle XIX, potenciat per l’intercanvi cultural que va suposar l’Exposició Universal de Paris (1889) van ser els catalitzadors perfectes per a desdibuixar els contorns de la melodia heretada del Romanticisme i així connectar amb una societat que avançava inexorablement; els artistes advocarien abans per la vivència personal més que a l’experiència dirigida.
El gràcil mestratge melòdic de les composicions de Gabriel Fauré que avancen nous temps; la sensibilitat de Francis Poulenc en convertir les tragèdies de la mundana realitat en llums d’esperança; la sonoritat onírica de Claude Debussy que transporta a altres esferes; i, la camaleònica supervivència de Erik Satie en convertir el rebuig davant els avanços en música sensual per al saló parisenc de l’època seran els protagonistes que ens transportaran a aquest moment musical tan exquisit.
PROGRAMA
Hahn, Reynaldo (1874-1947)
7 Chansons grises, IRH 16 (1887-1890). Poeta : Paul Verlaine (1844-1896)
5. L’heure exquise. -Recitada
Fauré, Gabriel (1845-1924)
Mélodies Op.39 (1884)
4. Les Roses d’Ispahan. Poeta: Lisle, Leconte de (1818-1894)
Mélodies Op.1 (aprox. 1868). Poeta: Hugo, Victor (1802-1885)
1. Mai.
Mélodies Op.8 (1871-75)
2. Au bord de l’eau. Poeta: Prudhomme, Sully (1839-1907)
Mélodies Op. 27 (1882-83). Poeta: Silvestre, Armand (1837-1901)
1. Chanson d’amour.
Mélodies Op. 7 (1870-77)
1. Après un rêve. Poeta: Bussine, Romain (1830-1899)
Poulenc, Francis (1899-1963)
Priez pour paix, FP 95 (1938). Poeta: Orléans, Charles d’ (1394-1465)
Les chemins de l’amour, FP 106 (1940). Poeta: Anouilh, Jean (1910-1987)
Debussy, Claude (1862-1918)
Voici que le printemps, CD 56 (1884). Poeta: Bourget, Paul (1852-1935)
Fleur des blés, CD 16 (1881). Poeta: Giraud, Albert (1860-1929)
La belle au bois dormant, CD 81 (1890). Poeta: Hyspa, Vincent (1865–1934)
Nuit d’étoiles, CD 2 (1880). Poeta: Banville, Théodore de (1823-1891)
Fête galante, CD 31 (1882). Poeta: Banville, Théodore de (1823-1891)
Satie, Erik (1866-1925)
Je te veux, IES 30 (aprox. 1897). Poeta: Pacory, Henry (1873- ?)
La Diva de l’Empire IES 16 (1904) Poeta: Bonnaud, D. i Blès, N. (?