LA MÚSICA DE LA VIDA

Ponç Pons

La música, si és ver com diu Stockhausen que tot allò que vibra en fa, devia néixer en el big bang i està encarnada en el nostre ADN. A base de conjuntar ritme, melodia, harmonia, que són els seus elements essencials, i mitjançant dues fonts sonores, la veu i els instruments, grans compositors n’han creat obres que dignifiquen la història de la humanitat.

Després de les vibracions que el fetus rep dels batecs del cor i la respiració materna, la música, que de vegades sorgeix del cant dels ocells, el so de la mar, el vent, les campanes d’una església, etc, ens acompanya al llarg de la vida i hi ha peces, siguin folklòriques, pop o clàssiques, que associam a moments concrets de la nostra existència i en formen la banda sonora.

Vivim a un món cada vegada més ple de renous. En les estiuenques nits de calor i finestra oberta, més que la música de les estrelles el que se sent és la murga dels televisors i és possible que en el futur un dels béns més escassos i preuats sigui el silenci, que combinat amb sons que prenen forma, és el que ha anat produint la música capaç de consolar l’esperit i penetrar en els racons més íntims i sensibles de cada persona.

Plató va dir que l’oïda és la via més directa a l’ànima, i com va escriure Aldous Huxley: “Després del silenci, el que més s’apropa a expressar l’inexpressable és la música.”

Mentre la contemporània es va obrint a noves formes de creació i experimentació, avui, gràcies a entitats com Joventuts Musicals, la música en viu pot arribar a tots els sectors, fins i tot els més desfavorits, de la societat.

La música clàssica és un bé cultural vital.

Celebrem-ho idò agraïts amb aquesta 52a edició del Festival de Música d’Estiu de Ciutadella i obriguem els nostres sentits al plaer intel·lectual que ens fa millors, més feliços, i sobretot més humans.