5 de juliol, 21:00 Teatre des Born
ROMÀNTICS – LA 5a de TXAIKOVSKI
OCIM
L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca es va fundar l’any 1998 i des de llavors uneix diverses generacions de músics professionals de l’illa, oferint concerts del repertori simfònic i cambrístic durant tot l’any.
El 2023 l’OCIM complí 25 anys, celebrant ser un projecte únic a Balears, amb l’alta qualitat musical, ductilitat, comunicació expressiva i calidesa humana que són el seu segell d’identitat.
Francesc Prat porta des del 2019 la direcció artística de l’orquestra, desenvolupant encara més la seva personalitat interpretativa. Els programes de l’orquestra es caracteritzen per oferir una revisió inspirada del repertori clàssic més estimat al costat d’obres musicals poc conegudes.
L’OCIM actua durant tot l’any arreu del territori illenc, fet que la porta a col·laborar amb els principals festivals, organitzadors i entitats culturals i socials del territori.
Amb una clara visió educadora, l’OCIM impulsa el seu propi projecte familiar, Els Musinautes. Amb aquest projecte l’orquestra explora la seva creativitat i treballa amb artistes d’altres disciplines.
L’OCIM cultiva la seva missió social oferint concerts per a persones que tenen més difícil l’accés a la música en directe. Així ofereix habitualment concerts molt emotius a geriàtrics, centres penitenciaris i hospitals. L’orquestra es troba dins el programa social i cultural Apropa Cultura.
PROGRAMA
Felix Mendelssohn
Les Hèbrides (obertura) op.26
Piotr Ilitx Txaikovski
Simfonia no.5 en mi menor op.64
-
Andante – Allegro con anima
-
Andante cantabile con alcuna licenza
-
Valse. Allegro moderato
-
Finale. Andante maestoso – Allegro vivace
La progressió emocional i expressiva de tota obra musical, sempre troba el seu balanç artístic en l’estructura. És aquesta doble conducció la que equilibra les dues forces generadores de tot acte humà: el seny i la rauxa.
Si el repertori clàssic, aquell del segle XVIII, pot desequilibrar la balança cap al seny, la balança a partir de Beethoven pot perillosament decantar-se cap a la rauxa. Ambdós processos porten a la destrucció de la música. Cal ser doncs sempre prudent i agosarat, i sempre valent en l’intent i en el procés.
La 5a de Txaikovski, sí, t’obliga a no perdre mai el cap mentre parla el cor. Seria la ruïna. Per això, mentre la progressió emocional i expressiva de l’obra avança, Txaikovski et porta sempre de la mà a través d’una forma musical tradicional que et dona casa. Estranya paradoxa: serà la música més romàntica, la més tradicional?
I és que fer música, és navegar contínuament en la contradicció. I el què la 5a de Txaikovski ens demana, a orquestra i públic, és tenir el coratge d’atrevir-nos-hi.
Francesc Prat
Director artístic de l’OCIM