29 de juliol, 21:00 Claustre del Seminari

TRIO FORTUNY

Joel Bardolet, violí

Pau Codina, violoncel

Marc Heredia, piano

D’ençà de la seva creació el 2016, el Trio Fortuny ha cultivat la cerca d’una comunicació oberta i honesta entre músics i públics. Format per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano), actua periòdicament a sales de concert com el Palau de la Música Catalana o L’Auditori de Barcelona i en festivals com el Festival International de Musique de Wissembourg o el premiat Bachcelona i es nodreix de la intensa activitat individual que despleguen els seus integrants en orquestres i grups de cambra principalment a centre Europa.

La seva singularitat principal rau en el fet de posar en valor repertoris poc coneguts així com el treball que realitzen amb compositors vius com Joan Magrané, Ramon Humet o Josep Maria Guix i músics com Jonathan Brown. En aquest sentit, els programes del Trio Fortuny neixen de la combinació de tocar obres del gran repertori universal amb peces que són descobriments que sovint interpreten apel·lant a la geometria variable que permet la pròpia formació.

 

 

 

PROGRAMA

MEL BONIS

Soir et matin, op. 76

 

LUDWIG VAN BEETHOVEN

Trio op.70 en re major Ghost

I. Allegro vivace e con brio

II. Largo assai ed espressivo

III. Presto

 

ARNOLD SHÖNBERG

La nit transfigurada, op.4

 

 

Una nit amb el Trio Fortuny

Poques coses hi ha millors que unir la música i l’amistat. I encara més fer-ho en la música de cambra, el cor del cor del repertori de tots els temps. El Trio Fortuny en són un exemple: a l’excel·lència i personalitat de cada un dels seus tres integrants s’hi suma aquest quart factor que tot ho relliga i que tantes coses fa possible. La confiança en l’altre i el respecte per la llibertat individual, alhora. Originalitat i comunitat.

En aquest programa, molt ben trabat, ens guiaran per entre els clarsobscurs nocturns. La nit ha estat des de sempre un tema que ha inspirat tot tipus d’artistes i ho ha fet de diverses maneres. Aquesta diversitat també l’escoltarem. De les melodies de gran volada i expressivitat romàntica de la francesa Mel Bonis (una compositora que poc a poc, però de manera ferma i inqüestionable, va situant-se al lloc que li pertoca) a l’exaltada intensitat i les harmonies sublims de La nit transfigurada d’un Arnold Schoenberg que, abans de girar pàgina cap a un nou segle de daltabaixos i revolucions, ens brindà un dels cims de la música del XIX. Enmig, el Trio op. 70 núm. 1 de Ludwig van Beethoven. Dit “Trio fantasma” (o “Trio dels esperits”), res té a veure amb el terror o l’espant, sinó, segurament, amb el teatre: s’ha volgut veure en el seu moviment lent, Largo assai ed espressivo, una traducció en música de les fantasmagories del Hamlet shakesperià. Per la resta, en els dos moviments que l’envolten, hi trobem una lluminositat i un entusiasme diàfans, com lluminoses i entusiastes són sempre les propostes del Trio Fortuny.

Joan Magrané