46è FME 2018 – OCIM a la fresca

Mapa no disponible

Data/Hora
Date(s) - 13/07/2018
21:00 - 23:00

Localització
Claustre del Seminari

Categories


OCIM a la fresca

Dia 13 de juliol a les 21:00hrs.  al Claustre del Seminari de Ciutadella.

L’estiu és aquí. El sentim en cada porus, en cada alenada, en què Menorca se’ns muda a un indret de nits llargues a la fresca i de dies a recer de l’aigua càlida del mar. Però un altre sentiment es desferma de la contenció hivernal: en temps estival l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca us proposa amb subtil excitació el repertori dels nostres concerts d’estiu. Enguany resulten sens dubte d’aquells que catalogaríem com encert segur, no només per la tria acurada d’un programa fresc i animós, a frec de l’impromptu enèrgic que mos provoca la posta de sol, sinó també perquè un concert de nit sota les estrelles transforma l’escenari en una cita màgica.

Volem celebrar doncs que la música no només no s’aturi, sinó que es traslladi, en el cas que mos ocupa, a dos espais prou emblemàtics com són el Llatzeret de Maó i el Claustre del Seminari de Ciutadella el 12 i 13 de juliol, respectivament, ambdós a les 21:00 hores, així com el retorn del director català Francesc Prat per a portar la batuta una vegada més, cosa que des d’aquestes línies volem també agrair.

La primera part del repertori la componen algunes de les obres claus de les avantguardes musicals a França de finals del segle XIX i principis del segle XX, una petita mostra de com alguns compositors es retroalimentaven entre sí, com n’és el cas de Debussy – molt influenciat per l’impressionisme-, i Satie, qui encunyà el terme de “música de mobiliari” pensada per acompanyar sense que ningú en fes cas. També Milhaud, qui s’apropa a la politonalitat i a patrons musicals derivats del jazz, o Pierné, que opta pel desinterès envers un estil estètic concret i declara mitjançant la seva música la seva independència com a director i compositor. Fauré fou, en canvi, una mena de visionari que s’anticipà a les tècniques dels compositors impressionistes mitjançant les dissonàncies sense resoldre i els efectes coloristes, precursor de la música de Debussy i Ravel.

Els compositors que hem triat per la segona part impliquen un bot en l’espai i en l’estil, una mica més descarat, alhora que una disbauxa de sensacions. Algunes músiques lligades a Broadway, com les de Kurt Weill a L’Òpera dels tres Rals o el Summertime de Porgy and Bess de Gershwin; les que acaronen les miniatures alegres i distintives, com n’és el cas de Leroy Anderson; aquelles que demostren que també els estàndards de jazz com Satin’ doll s’adapten a la perfecció a un conjunt orquestral; que el rag-time de Scott Joplin, dedicat als esportistes capaços de vèncer sense dificultat, mos segueix fent vibrar i que, per més que el temps passi, seguim encimbellant “tots els preciosos sons del món en una sola paraula, Maria” o l’amor impossible del que ja parlava Gounoud a “Rómeo et Juliette” i que mos recorda Berstein en West Side Story.

Petits i grans plaers musicals, mossets delicats i alhora saborosos de diverses maneres de fer evolucionar la música amb mirades genuïnes i innovadores. Aquesta és la nostra proposició que vos oferirem tot esperant que sigui del vostre gust.

Programa:

Part I
  • Darius Milhaud (1892‐1974)
    • Symphonie de chambre n.3 “Sérénade” op. 71
  • Gabriel Pierné (1863‐1937)
    • Pantomime op. 24
  • Erik Satie (1866‐1925)
    • Gymnopédie n.1
  • Gabriel Fauré (1845‐1924)
    • Pavane op. 50
  • Claude Debussy (1862‐1918)
    • Golliwog’s Cake-walk” de Children’s Corner
Part II
  • Kurt Weill (1900-1950)
    • Die Moritat of Mack the Knife
  • Leroy Anderson (1908‐1975)
    • Jazz pizzicato
  • Duke Ellington (1899‐1974)
    • Satin Doll
  • George Gershwin (1898‐1937)
    • Summertime” de Porgy and Bess
  • Scott Joplin (1868‐1917)
    • The Easy Winners
  • Leonard Berstein (1918‐1990)
    • Maria” de West Side Story

 

Reserves

Les reservas estan tancades per aquest esdeveniment.