Carlos Marín Rayo (Madrid, 1994) ha estat descrit per la crítica espanyola com un pianista de “Poderosa tècnica”, “refinada musicalitat” i “maduresa musical sorprenent” (Món Clàssic, Roberto San Joan). El seu principal professora ha estat Mariana Gurkova, ia més rep habitualment consells de Joaquín Soriano i Graham Jackon. Anteriorment va ser alumne de Nino Kereselidze. Recentment ha estat premiat amb el primer premi en el concurs “Ciutat d’Albacete” de Joventuts Musicals (2016) i el primerpremio al “Euterpe International Piano Competition” a Corato, Itàlia (2016).

S’ha presentat en nombrosos festivals i sales de prestigi nacional com l’Auditori Nacional, Teatres del Canal, Fundació Juan March, Museu Naciona del Romanticisme, sala Manuel de Falla de la SGAE, palau de Cibeles i la Fundació Reina Sofia (amb l’assistència de S.M. la Reina Sofia) en Madrid, Festival Rafael Orozco i teatre Góngora de Còrdova, Fundació Botín i Ateneu de Santander, Teatre Calderón i Auditori Miguel Delibes de Valladolid, Auditori Ciutat de Lleó i cicle Joves Mestres Internacionals de la fundació Eutherpe a Lleó, Festival de Segòvia, cicle Clàssics a l’estiu de la Comunitat de Madrid, el Festival de Música Contemporània de Tres Cantos, Reial Fàbrica de Cristalls i Casa de les Flors del Reial Palau a la Granja de Sant Ildefons. A més ha actuat com a solista amb agrupacions orquestrals com la Jove Orquestra Provincial de Màlaga, Orquestra Valladolid Ensemble, Jove Orquestra Simfònica de Valladolid, Orquestra Simfònica JMJ, Orquestra Allegro Ciutat Lineal, Orquestra Jove de Còrdova (va ser convidat pel concert de presentació de l’orquestra), Camerata Eutherpe, Orquestra del FIM, Concerto Modern, Jove Orquestra Lleonesa, entre altres; ia més és el pianista titular de la JORCAM (Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid). A més ha realitzat enregistraments per a Eurodeltamusic, RTVE, RNE (sent protagonista en una ocasió del programa “Música Jove”) i CyLTV.

Ha rebut classes de professors i mestres com Ramon Coll, Eldar Nebolsin, Frank Wibbaut, Alexander Kandelaki, Claudio Martínez Mehner, Joshua Edelman, Marta Zabaleta, Innocenci Javier Negrín, Maria Zisi, Bruno Vlahek i Noelia Rodiles. Ha obtingut el Grau Superior de Música a 2016 i ha treballat com a repetidor orquestral per als mestres Borja Cinquenes i George Pehlivanian; i actualment com repertorista en institucions com la ORCAM (Orquestra de la Comunitat de Madrid).

Als 11 anys va rebre el primer premi en el concurs Hazen – Arturo Soria i des de llavors ha estat premi en diversos concursos nacionals: Música al Riu de l’Or (primer premi 2008 i 2011), Marisa Montiel (segon premi 2013) i Santa Cecília de la fundació Don Joan de Borbó (2n premi, millor interpretació d’una obra de JS Bach i menció a la major personalitat artística). El 2014 va rebre el premi del públic al millor intèrpret al festival de piano de Sigüenza organitzat per Bell Art Europa, sent convidat per a l’edició següent.

A los 11 años va rebre el primer premi en el concurs Hazen – Arturo Soria i des de llavors ha estat premi en diverses contes nacionals: Música al Riu de l’Or (primer premi 2008 i 2011), Marisa Montiel (segon premi 2013) i Santa Cecilia de la fundació Don Juan de Borbó (2 ​​º premi, millor interpretació d’una obra de J. S. Bach i menció a l’alcalde personalitat artística). El 2014 va rebre el premi del públic al millor intèrpret al festival de piano de Sigüenza organitzat per Bell Art Europa, sent convidat per a la següent edició.

Diàlegs

Els compositors sempre han mirat al passat per buscar inspiració. No és difícil relacionar Scarlatti, amb Soler, a Soler amb Haydn i a Brahms amb aquest últim. Entre ells podem traçar la línia que és l’evolució de la sonata. Albéniz era un virtuós pianista que interpretava assíduament els seus tres precursors, sent un àvid intèrpret de les sonates de Soler. Les formes clàssiques poden apreciar-se en l’obra del madrileny David del Port: un “ària i double” sembla un títol més apropiat per a un moviment del segle XVII. Fernando Buide va contribuir amb “Pico Sacro” al projecte “Una iberia per Albéniz” el 2009, any del centenari de la mort del cèlebre compositor de Campodrón. La nit és un tema important en l’obra “Vento Lisgairo” del jove compositor gallec Ramón Otero, de la mateixa manera que ho és en la Sonata Op. 5 de Brahms, el segon moviment va precedit d’aquests versos de Sternau: “La tarda cau, la llum de la lluna brilla. Allà, dos cors s’uneixen en amor, en una abraçada beneït “. En aquesta selecció d’obres, s’ha volgut de relacionar obres de recent creació amb obres de segles passats, als estils d’alguna manera poguessin estar llançant un gest de complicitat.

Programa:

Part I

Antonio Soler – Sonata nº 88 en re bemol mayor

David del Puerto Jimeno (1964) – Cuaderno para los niños (2006, selección)

• Rayo de sol en la ventana
• Viaje con escalas
• Aria y doublé
• Tanz mit Carolin
• ¡A dormir!

Sonata Hob. XVI/46 – Joseph Haydn

1. Allegro Moderato
2. Adagio
3. Presto

Fernando Buide (1980) – Pico Sacro (2009)

Isaac Albéniz – Rondeña

Part II

Ramón Otero Moreira (1982) – Noite (de “Vento Lisgairo”, 2015)

Sonata Op. 5 – Johannes Brahms

1. Allegro Maestoso
2. Andante Espressivo
3. Scherzo. Allegro Energico
4. Intermezzo (Rückblick). Andante molto
5. Finale. Allegro Moderato ma rubato