El doctor Mabuse, creació literària de Norbet Jacques, és un geni del crim, hipnotitzador, psicoanalista, jugador i mag de les disfresses. Fritz Lang va fer una primera aproximació al personatge l’any 1922 (EL DOCTOR MABUSE) lliure transcripció feta en dues parts d’una duració de 4 hores i mitja. El 1932 Thea von Harbou i Lang tornen al personatge desenvolupant un guió fantasmagòric, poblat d’espais industrials i estats d’ànim desequilibrats, que s’inicia en el mateix punt on havia acabat EL DOCTOR MABUSE (1922). El record de la impressionant imatge de Mabuse amb els ulls en blanc, acaronant el seus diners mentre la policia se l’emporta, es manté en la primera aparició del personatge reclòs en una habitació d’un manicomi. La seva expressió és igual de buida, però la seva ment actua. Les formidables sobreimpressions languianes lliguen Mabuse amb la seva víctima, el professor Baum, director del sanatori mental i modern Caligari que s’erigirà en un nou senyor del crim sota els efectes de la hipnosi.

El desenvolupament és si fa no fa similar al del primer Mabuse en la descripció de les investigacions que realitza l’impertorbable comissari Lohman, substitut del fiscal Von Wenk de la primera entrega. Els decorats són menys fantasiosos, més entroncats amb la realitat del moment, un manicomi angulós, una fàbrica de gas que explota en mil bocins o una petita sala on Kent i la seva xicota resten tancats amb una bomba. El que sí manté aquest nou Mabuse és el gust pel detall realista elevat a l’enèsima potència, exemples genials del qual són la manera de concebre l’assassinat del doctor Kramm en el seu cotxe aturat en un semàfor, o la frenètica persecució automobilística, on el xerrics dels vehicles en agafar les corbes i els fars enfocant bruscament els tombants de la carretera confereixen a l’escena una dimensió al·lucinada.

EL TESTAMENTO DEL DOCTOR MABUSE (1933) fou prohibida pel govern nazi. Pogué ser exhibida fora d’Alemanya gràcies a una còpia de seguretat treta clandestinament. Sembla ser que Lang no la pogué veure fins l’any 1942, i llavors reafirmà la tesi antinazi que alguns li havien negat. Avui segueix essent el retrat, per res redundant ni maniqueista d’una època catàrtica. El geni vienès reafirmava la seva conscienciació social rera la més radical M, EL VAMPIRO DE DÜSSELDORF (1931) i a les portes de la verinosa FURIA (1936). És, a més, el seu primer treball adscrit netament al gènere negre del qual Lang fóra un dels més importants creadors, sinó el que més.