|
| LUNA DE AVELLANEDA |
 | Pais: | Argentina, Espanya (2004) |
| Durada: | 143 minuts |
| Director: | Juan José Campanella |
| Guió: | Juan José Campanella, Fernando Castets |
| Música: | Ángel Illarramendi |
| Fotografia: | Daniel Shulman |
| Intèrprets: | Ricardo Darín, Eduardo Blanco, Mercedes Morán, Valeria Bertuccelli, José Luis López Vázquez, etc. |
| Projeccions: |
Dimecres 23 de febrer de 2005 a les 20:45
Dijous 24 de febrer de 2005 a les 20:45 |
|
|
| RESSENYA |
 Després del gran èxit de EL HIJO DE LA NOVIA (2001), Juan José Campanella torna per delectar-nos amb una nova comèdia social argentina. A LUNA DE AVELLANEDA (2004), el protagonisme és el d'un barri i el seu club social. Ricardo Darín torna a protagonitzar una pel·lícula de Campanella amb la senzillesa i proximitat que el caracteritzen. En la història, el club del barri d'Avellaneda a Buenos Aires és a punt de ser venut, uns inversors volen construir-hi un casino. Així coneixem a Román , un home que ha passat tot la seva vida al club formant ara part de la comissió. Per problemes de pressuposts el centre no ha pogut ser ni arreglat ni millorat, i ara hauran tots junts al barri de prendre la decisió de quin futur espera al club, que a més de ser un lloc antic amb goteres i deutes, és també un lloc que simbolitza els records i la memòria de cadascuna de les persones que alguna vegada hi passaren.
Campanella ens permet amb aquest film viatjar al passat i conèixer l'esplendor que gaudien aquests clubs creats per immigrants a la ciutat de Buenos Aires, on celebraven diferents actes que servien d'excusa per romandre junts. Una pel·lícula que compta amb unes grans actuacions de Darín i Eduardo Blanco, que aconsegueixen emocionar-nos i arribar al més endins del cor. La música d'Ángel Illaramendi és essencial en aquesta història, transportant-nos a un altre món, el món d'un barri, d'un grapat de persones amb un lloc en comú.
Un treball artístic acurat des de tots els angles, preciosa i emotiva, la pel·lícula ens permet de reviure una part de la història d'Argentina que neix a partir de la massiva arribada d'immigrants. Ens permet, finalment, de gaudir de la senzillesa humana amb un toc de comèdia que Campanella dirigeix amb absoluta solvència.
|
|
