Quan la tecnologia digital ha baratat la manera de fer i fins i tot de veure el cinema, Michael Gondry ha gosat de beure en les fonts més tradicionals de la il·lusió cinematogràfica; tant és així que a La ciencia del sueño no sols podem sentir el ressò de l'extraordinari treball dels gran animadors stop-motion (especialment els txecs ), sinó que la seva capacitat de fascinació artesana ens portaria, fins i tot, al mateix patriarca Mélies i la seva concepció de l'art del cinema com un continu i subjugant truc de màgia.

Aquesta és una pel·lícula que exigeix el lliurament de l'espectador a un joc en el qual qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. A canvi rebrà una història que torna a l'adjectiu "romàntic" el seu vertader i real significat en el qual la bellesa apareix de sobte en el fotograma menys esperat, i en el que la pregunta típica davant la nova meravella ("com s’ho han fet?") per tota importància: no ens importa el "com"(moltes vegades, la seva pròpia estètica artesana ho mostra clarament) sinó que simplement gaudim del meravellós cavall de pedaç que cavalca sobre el teclat, l'aigua feta amb celofà, els rotllos de paper higiènic convertits en edificis... tan se val, açò és cinema, sempre ho ha estat, malgrat que, de tan de veure rutina adotzenada ja ho havíem oblidat. Com ja passava amb la seva anterior pel·lícula, Olvídate de mi, la història d'amor enrevessada, estranyament complicada i impossible, assoleix de ser convincent perquè tan Gael Garcia Bernal com Charlotte Gainsbourg omplen de vida uns personatges de comportament imprevisible. El somriure de filleta fascinada d'ella quan imagina com pot fabricar-se un núvol, o la mirada de desesperació d'ell quan creu que està perdent el seu amor són com una versió més francesa dels interpretats per Jim Varey i Kate Winslet a Olvídate de mi. Els secundaris, sobre tot els companys de feina del personatge encarnat per Gael Garcia, són en aquest cas, amb la gloriosa excepció del personatge interpretat per Alain Chabat, poca cosa més que un cor que ofereix el contrapunt còmic, fins i tot ordinari, funcionant com a potenciador de l'efecte romàntic de la cinta.

Resulta curiós que Gondry en la seva recerca incansable de la "modernitat" ha acabant recalant en el més essencial del cinema, el que sempre ha estat allà, i, amb la seva mirada ens ho porta de tornada. La ciencia del sueño és més joc que no reflexió, encara que també la cinta en generi, hi ha per exemple, la connexió, les semblances entre el món oníric i el cinema, que no deixa de ser un somni posat en imatges per tal de genera bellesa.