La pel·lícula és parcialment basada en la novel·la del segle XVIII La vida i opinions del cavaller Tristram Shandy de Laurence Sterne. Per traslladar un text que hom ha considerat inadaptable, Michael Winterbotton ha optat per la solució més intel·ligent: ser fidel a l'esperit no a la lletra. I així, ja que parlem d'una pel·lícula, el film experimenta amb el context cinematogràfic tot convertint-se en un exercici metalingüístic. En aquest estudi del mitjà fílmic i de les persones que el porten a terme, és a on rauen les més grans virtuts de A cock and Bull Story. La cinta ens mostra el rodatge d'una altra pel·lícula, en aquest cas d'època, a on se'ns parla de la vida de Tritram Shandy. Els espectadors veiem aquesta cinta d'època com si es tractés del film en sí, però prest en un dels plans, la càmara s’obre més del compte i és llavors quan descobrim al director i a altres membres del rodatge. A partir d'aquest moment ja ens centrem bàsicament en l'equip de rodatge, ja que la pel·lícula d'època se poques vegades torna a aparèixer. El món contemporani anirà dominant el metratge. La rivalitat entre els dos actors principals serà el conflicte central que mou la història, a més de tots els entrebancs que se'ls presenten a l'equip sencer per fer una pel·lícula amb un pressupost baix i dels problemes personals que tenen cada personatge.

Destaquen especialment uns diàlegs molt ben escrits i unes interpretacions magistrals. El protagonista és Steve Coogan. Fa el paper d'actor, i dins de la pel·lícula d'època, de Tristram Shandy i del seu pare. La part contemporània del film és tan ben interpretada que més bé sembla que som davant un making off en tost de trobar-nos en front de personatges ficticis i amb els diàlegs prèviament escrits. Coogan està immens, no sols està bé en el seu paper, sinó que la seva personalitat ens enganxa com a espectadors i ens va portant amb màxim interès al llarg de la trama. Rob Brydon interpreta l'actor secundari, rival en molts aspectes de Coogan i que, a vegades, igual que ocorre en el film que roden dins el film, li pren els moments de glòria. La resta del repartiment, Stephen Fry, Gillian Anderson (expediente X), Jeremy Northam i Ian Hart entre d’altres també fan un esplèndid treball.

La pel·lícula és sostinguda per un àcid sentit de l'humor. Es podria dir que no deixen ningú dret, doncs ni tan sols el protagonista surt indemne en les sarcàstiques crítiques de la condició humana que esquitxen els enginyosos diàlegs. En definitiva, una obra força interessant, madura i intel·ligent, plena de reflexions sobre el cinema i sobre els egos i complexos humans.