CAMINO és una pel·lícula que no deixarà indiferent a ningú: es pot alabar amb la mateixa intensitat amb la qual es pot criticar i, curiosament, amb els mateixos arguments. Allà on alguns hi veuran ràfegues d’originalitat, d’altres hi veuran un plantejament risible; a on aquells, necessària versemblança, aquests, cruesa gratuïta. I és que hi ha molt viaranys pels quals discorre aquesta cinta que a nosaltres ens sembla una bona pel·lícula, encara que només sigui perquè les virtuts acaben imposant-se els seus defectes. CAMINO és un acurat retrat, amb pinzellades quasi documentals, de la vida en l’interior d’una estricte institució religiosa mitjançant els ulls d’una de les seves fidels, personatge que podria donar peu a una altra pel·lícula. És la història d’una mare tan aferrada a les seves creences transcendentals com separada de la dolorosa realitat; és la història d’un pare que sofreix en veure sofrir a la seva filla i que no troba refugi en la fe que potser mai no va tenir; és també la història d’una noia que descobreix l’amor alhora que la mort toca a la seva porta, i és finalment un cop de puny en el cos de l’església catòlica centrat en un dels seus òrgans vitals: l’Opus Dei.

Per dur a bon port tan atrevida aposta, Javier Fesser ha sabut reunir un repartiment en estat de gràcia. Els secundaris Mariano Venancio i Carme Elías estan enormes com a pares de Camino, plens d’humanitat i proximitat; Manuela Vallés (la caòtica Ana de Medem) es presenta des de ja, com a indispensable actriu del futur del cinema espanyol, ella encarna la germana de Camino assolint una lluminosa i subtil interpretació. Finalment Nerea Camacho, Camino, enamora la pantalla des de que la camera es fixa en ella, actua amb els ulls, des del cor, la seva irrupció en la indústria del cinema és tot un descobriment.

Esgotadora, intensa, trista, lluminosa, vitriòlica, excessiva, tendre... CAMINO és un film coherent amb els plantejaments vitals i existencials del seu director (aquí també guionista i muntador) que es reivindica com un cineasta amb una mirada pròpia dins l’establishment del cinema espanyol més comercial.