Sessió emmarcada dins el cicle commemoratiu del 50 aniversari del CineClub Ciutadella. Aquest film va ser projectat al CineClub el 16 de març de 1979.

En un poble miner de Gal·les viuen els Morgan, una família orgullosa de ser tots miners i de respectar les tradicions i la unitat familiar. Però la baixada de salaris a la mina enfrontarà el pare Morgan amb els seus fills (cinc fills i una filla, l’Angharad), que veuen en la unió sindical de tots els treballadors l’única manera de fer front als seus patrons. El cap de família, en canvi, no vol sentir parlar de socialisme ni sindicats…

Simfonia d’un temps perdut que fuig de la vall com els fills emigrats, que sucumbeix una mica més amb cada explosió en la mina, amb cada acomiadament, amb cada aparició dels terratinents, amb cada mirada trista d’Angharad, amb cada versicle bíblic que repeteix ritualment el patriarca Morgan, amb la mirada desesperada de Bronwen esperant davant la porta de la ca seva l’arribada del seu marit, un dels Morgan, que ja mai no es produirà. ¡Qué verde era mi valle! (1941) fou definida elegíacament una vegada com: «una successió de rituals costumistes, tamisats per la mirada d’un noi sensible al qual tot, en la seva relació amb un món que va descobrint, li deixa una petja inesborrable. La gran pel·lícula de Ford va mostrant el progressiu desarrelament d’aquests rituals —costums de poble incapaços d’aguantar la pressió de nous condicionaments socials— fins acabar amb una rememoració d’un sentit (d’un sentiment) de la vall, ja perdut, i amb la evocació d’algunes de les seves imatges més belles.»

El ritus, part consubstancial d’una teoria fordiana sobre la Història, agafa en aquest film una entitat aclaparadora que, mitjançant els cants, la música i accions realitzades pels personatges com a forma de vida des de la infància, sap mostrar tant l’espai alegre com el racó dolgut. Un ritus que s’inicia com una explicació, com aquesta rememoració al·ludida que pren la recuperació d’una època no per trista menys enyorada.

D’un lirisme i una intuïció poètica insuperables, ¡Qué verde era mi valle! és una pel·lícula inesgotable i un dels grans títols de John Ford.