Sessió emmarcada dins el cicle commemoratiu del 50 aniversari del CineClub Ciutadella. Aquest film va ser originalment projectat al CineClub el 29 d’octubre de 1980.

La quarta pel·lícula de Roman Polański, primera amb producció nordamericana després del seu magnífic debut a Polònia amb EL CUCHILLO EN EL AGUA (1962) i les seves dues primeres cintes britàniques —les mítiques REPULSIÓN (1965) i CUL DE SAC (1966)— és una de les pel·lícules favorites del públic i de la crítica. La seva combinació de divertiment paròdic i cinema del gènere de terror esdevé força lleugera i entretinguda alhora que inquietant i absorbent. Aquesta comèdia de terror beu directament de les fonts de les clàssiques narracions de vampirs, però, en un moment en el qual les històries de Dràcula ja havien evolucionat del romanticisme del seu moment històric cap a una devaluació tòpica, repetitiva i una mica cutre (malgrat haver-hi peces gens mancades d’encant). A mig camí entre el terrorífic, l’eròtic i el freak es presenta com un film que carrega les tintes contra la nova onada de cinema de sèrie B terrorífica dels anys seixanta, i ho fa mesclant el codis de la comèdia i uns gags delirants contraris a la utilització d’elements xabacans i fàcils amb l’estil del cinema de terror del moment i unes gotes d’intriga.

Construïda amb intel·ligència, elegància i minuciositat, tant en el guió com en l’escenografia de la història (magníficament fotografiada pel mestre Douglas Slocombe), inclosa l’apropiada música de Krzysztof Komeda, conté alguna escena memorable i diversos gags hilarants (aquells ullals clavats en un llibre, les surrealistes converses entre Abronsius i Alfred, el memorable final...), oferint dues cintes en una, una solvent història de terror clàssic i una altra comèdia irreverent en la qual es fa befa de tòpics i llocs comuns. Paradoxalment per la seva trama i pel seu final, la pel·lícula no clava els ullals, per exemple, en els aspectes més sinistres o sangonents de la qüestió, sinó que, movent-se constantment entre el terror i l’humor, transmet, gràcies a la seva esmolada ironia, alegria i ganes de viure, cosa encara més difícil, per part dels ridículs, estrafolaris i rocambolescs vampirs que assisteixen al gran ball.